El judici contra Jesús de Natzaret perpetrat pel sistema polític vigent d’aquell temps en el seu poble transcrit pels Evangelis pot comparar-se amb el judici contra, els sobiranistes democràtics i pacífics catalans endegat per l’aparell legal, judicial polític i policial espanyol.

COMPLOT. “Els notables del poble es van reunir al palau del gran sacerdot  i prengueren l’acord d’apoderar-se de Jesús amb engany i matar-lo. Deien: no ho fem durant la festa, que no hi hagi un avalot entre el poble” (Mateu 26, 3).

TRAICIÓ. “Un dels Dotze, Judes Iscariot, se n’anà a trobar els grans sacerdots i els digué: Què esteu disposats a donar-me si us entrego Jesús? Ells li van oferir trenta monedes de plata. Des d’aleshores Judes buscava una ocasió per entregar-lo”. (Mateu 26, 14-16)

DETENCIÓ. “Jesús parlava quan va arribar Judes. L’acompanyava molta gent amb espases i garrots, que venien de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. S’abraonaren sobre Jesús i el detingueren. Jesús digué: Heu sortit a agafar-me amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia estava assegut al temple ensenyant i no em vau detenir” (Mateu 26, 47-55).

FALSOS TESTIMONIS. “Tot el Sanedrí  buscava una falsa declaració contra Jesús per fer-lo morir, però no en van trobar cap, tot i que es van presentar molts falsos testimonis. El gran sacerdot s’esquinçà els vestits exclamant: Ha blasfemat! Per què necessitem més testimonis? Què us en sembla?”  (Mateu 26, 59-65).

TORTURES. “Ells respongueren: Mereix pena de mort!. Es posaren a escopir-lo a la cara i a donar-li cops de puny. Altres li pegaven bufetades, tot dient: Digue’ns qui t’ha pegat!” (Mateu 26, 67-68).

ACUSACIONS. “Hem trobat aquest home que esgarria el nostre poble, prohibeix de pagar tributs al Cèsar i diu que es el Messies, el rei. Revolta el poble amb les seves doctrines per tot el país dels jueus” (Lluc 23, 1-5).

JUDICI. “Quan va despuntar al dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble prengueren l’acord de fer morir Jesús. Després de lligar-lo, se’l van endur i l’entregaren a Pilat, el governador”  (Mateu 27, 1-11) “Pilat el va interrogar: ¿Tu ets el rei dels jueus? Ell li respongué: Tu ho dius” (Marc 15, 2) “Li diu Pilat: Què és la veritat?” (Joan 18, 38).

CONDEMNAT. “Pilat, veient que no en treia res i que més aviat començava un avalot, es rentà les mans amb aigua davant la gent i va dir: Jo soc innocent de la sang d’aquest home. Això és cosa vostra. I després de fer assotar Jesús, el va entregar perquè fos crucificat” (Mateu 27, 23-26) “El rètol on  constava la causa de la seva condemna deia això: El rei dels jueus” (Marc 15,26).

MORT. “Des del migdia fins a les tres de la tarda es va estendre una foscor per tota la terra. I cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força: Déu meu, Déu meu perquè m’has abandonat? Jesús va tornar a cridar amb tota la força, i va exhalar l’esperit”  (Mateu 27, 45-50) “Quan el centurió veié el que havia passat, donava glòria a Déu, i deia: Realment, aquest home era innocent” (Lluc 23, 47)

RESURRECCIO. “L’àngel digué a les dones: No tingueu por. Sé que busqueu Jesús, el crucificat- No és aquí: ha ressuscitat, tal com va dir (…) Jesús va dir als deixebles: Jo soc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món” (Mateu 28, 5 i 19).