Montserrat recorda el perseguit abat Escarré i els presos polítics

587

L’abadia de Montserrat ha recordat a l’abat Aureli M. Escarrè, perseguit pel franquisme, en complir-se 50 anys del seu traspàs. L’actual abat, Josep M. Soler, ho ha explicat durant una missa conventual en una homilia en que també s’ha referit als líders cívics i polítics catalans empresonats i exiliats.

1. L’abat Soler ha recalcat diversos aspectes de l’obra abacial d’Escarrè. Un d’aquests aspectes és el cívic. “El P. Abat Aureli, que visqué amb alleujament el final de la guerra civil i el restabliment de la llibertat per a l’Església, de mica en mica s’anà distanciant del règim franquista fins al trencament final amb les declaracions al diari francès Le Monde, el 1963. Protegí algunes activitats culturals i sociopolítiques de grups d’inspiració cristiana que es proposaven la creació d’unes estructures nacionalistes i més democràtiques per a Catalunya. El 1965, seguint les indicacions dels superiors, anà al monestir de benedictines de Vivoldone, prop de Milà; i hi estigué fins pocs dies abans de morir”. 

2. L’abat Soler ha relacionat l’acció de l’abat Escarrè amb l’actual  situació catalana. “En aquesta commemoració del cinquantenari de la seva mort i pensant en el moment present, som invitats a continuar treballant pel nostre país des de la veritat, la justícia i la caritat, ni que ho faci més difícil la presència de polítics i líders socials a la presó o a o a l’estranger. Ho hem de fer, tenint present, tal com deia el P. Abat Aureli, que les idees polítiques divergents mai no s’han de fer servir en contra de la caritat envers les persones (cf. J. Massot i Muntaner, Els creadors del Montserrat modern, 2012, p. 161)”. 

3. PRECISIÓ A L’ABAT SOLER. Els líders cívics i polític catalans perseguits avui pel règim espanyol són presos i exiliats polítics. No son “polítics i líders socials a la presó o a l’estranger”. Elles i ells són bona gent, demòcrates, pacífics.  No son violents, ni lladres, ni pederastes, ni violadors, ni assassins, ni cavernícoles, ni difamadors. Ai, abat, ai. Jesús de Natzaret mostra als Evangelis  un llenguatge més clar.

Compartir esta entrada