Ser cristià implica trencar amb l’episcopat espanyol

677

Ser cristià a la Catalunya ocupada implica trencar amb l’episcopat espanyol perquè l’episcopat espanyol trenca amb l’ampli espai sobiranista català democràtic i pacífic del que molts cristians en formen part.

1. El cardenal Ricardo Blázquez, president de la Conferencia Episcopal Espanyola, ha inaugurat l’assemblea dels bisbes amb un discurs polític espanyolista. Una intervenció que poden signar PP, PSOE, C’s, Faes, la Fundación Francisco Franco i la caverna mediàtica. El cardenal desqualifica la declaració d’independència que, segons ell, “es un hecho grave y perturbador de nuestra convivència”.  Dona suport a l’aplicació del 155 a l’afirmar que “apoyamos el restablecimiento del orden constitucional, porque es un bien común”.

2. Però Blázquez ignora la inoblidable repressió policial espanyola contra la ciutadania catalana pacifica i desarmada que volia votar. No diu res de que el 155, tal com s’aplica, implica desmantellar les institucions de Catalunya, la presó o l’exili del president de Catalunya, del seu Govern i de líders cívics pacifistes. Blázquez no te cap paraula de suport ni de misericòrdia pels perseguits, pels colpejats, pels presos polítics, pels exiliats. Blázquez prefereix la Constitució espanyola, amb el tronat tòpic del “que nos hemos dado entre todos”, a l’Evangeli. Blázquez no diu res de la decisiva escena del judici final. El Senyor “beneeix” als que visiten als presos i literalment “maleeix” als que no els visiten. El president Carles Puigdemont te unes paraules més cristianes que el cardenal espanyol. El president català diu: “Entre barrots el Govern legítim de Catalunya és més digne que els il·lusos carcellers”. ¿Amb qui està Blázquez? ¿amb els presos polítics que estan entre barrots i a l’exili, o entre els carcellers?

3. El discurs polític de Blázquez es tant partidista que tampoc fa cap referencia al que la Doctrina Social de l’Església diu sobre afers com el català. “El camp dels drets de l’home s’ha estès als drets dels pobles i de les nacions. El Magisteri recorda que el dret internacional es fonamenta en el principi de l’igual respecte dels Estats, del dret a l’autodeterminació de cada poble i de la lliure cooperació amb vista al superior bécomú de la humanitat” (número 157). “El subjecte de l’autoritat política és el poble, considerat en la seva totalitat com a detentor de la sobirania” (395). “El referèndum és també un instrument de participació política, en el qual s’acompleix una forma directa d’accés a les opcions polítiques” (413).

4. ¿Què escollir entre l’Evangeli de Jesús o el discurs del cardenal Blázquez, entre els presos i els exiliats o els carcellers?. Un cristià no pot ser equidistant en aquestes situacions. Un cristià opta per l’Evangeli de Jesús, pels presos i pels exiliats.

 

 

 

Comparteix aquesta entrada