El prevaricador (?) fiscal general Maza ja és pols

7

L’impulsor de les querelles contra el President, el Govern, el Parlament  i els Jordis ha mort. El traspàs del fiscal general José Manuel Maza tanca el censurable període final de la seva vida. La saviesa del Gènesi és inapel·lable: “Ets pols, i a la pols tornaràs”.

1. “En una democràcia avançada tant aquesta jutge com el fiscal general de l’estat podrien ser jutjats per prevaricació”. Ho argumenta el catedràtic Ferran Requejo parlant de Carmen Lamela i José Manuel Maza en un article a l’ARA publicat fa una setmana. La prevaricació és un delicte que es comet quan la autoritat dicta una resolució arbitrària en un assumpte administratiu o judicial, sabent que aquesta resolució és injusta.  

2. El fiscal Maza va ser censurat el passat maig fins i tot pel Congrés. Maza és elogiat per l’espanyolisme unionista però la seva postura ha estat despectiva amb el sobiranisme democràtic i pacífic català. És l’autor de l’expressió insultant de que “els catalans estan abduïts per l’independentisme” i en els seus papers consta la frase amenaçadora: de que “más dura serà la caída”.

3. La querella i la gestió de Maza en el cas català han estat criticats per un centenar de catedràtics i doctors de Dret Penal de tota Espanya que signen el document “Legalidad penal y proceso independentista”. També la justícia belga, en el cor d’Europa, discrepa d’aquest fiscal i del sistema judicial espanyol.

4. Ara els incondicionals del fiscal mort demanen que sigui respectat. També haurien de demanar respecte pels vius, pels querellats que estan a la presó i a l’exili. La fiscalia ha de perseguir als que criden “Puigdemont al paredón”, “Mas, càmara de gas” i als policies que se’n riuen de Junqueras comentant “ya veràs el osito a cuatro patas”.

5. Maza ha mort a Buenos Aires, capital d’Argentina. Hi hagué un temps que Espanya considerava que Argentina era espanyola. Però el poble argentí va aconseguir ser sobirà i independent. Argentina, amb qualsevol tipus de règim que hagi tingut, mai ha volgut tornar a ser dependent d’Espanya. Ni de l’Espanya dictatorial, ni de la monàrquica, ni de la republicana.

6. I el fiscal general, més enllà del “ets pols, i a la pols tornaràs” del Gènesi, potser ja s’ha trobat amb l’escena evangèlica del judici final segons Mateu. “Veniu, beneïts del meu Pare (…) perquè era a la presó, i vinguéreu a veure’m”. I també: “Aparteu-vos de mi, maleïts (…) perquè estava a la presó, i no em vau visitar”. Qui diu presó també pot dir exili.

 

 

Comparteix aquesta entrada