Pau Casals: “Jo sóc català”. No espanyolista ni unionista

22

L’aspiració de la nació catalana d’esdevenir estat ve de molt lluny. Aquesta reivindicació política, econòmica, social, cultural, lingüística, institucional s’ha intensificat en el segle XXI. 

 
Pau Casals ho va explicar molt bé en la seva impressionat intervenció el 24 d’octubre del 1971 a l’ONU quan va rebre la Medalla de la Pau de mans del llavors secretari general, U-Thant. El català universal que és Casals es fa definir senzillament: “Jo sóc català”. I punt. No espanyolista ni unionista. “I am a catalan”. Recordar les paraules d’un dels més grans catalans del segle XX també perseguit pel franquisme val la pena fer-ho davant les eleccions del 21-D imposades a Catalunya pel Govern aliè espanyol. 

Aquesta és la intervenció de Pau Casals:

La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. Quan jo era un noi, la meva mare -una dona excepcional, genial-ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres.

Però deixeu-me dir una cosa: jo sóc català. Catalunya avui és una província d’Espanya, però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us explicaré per què. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides. En el segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França, aleshores Cataluny, per parlar de la pau, en el segle XI. Pau en el món i contra, contra, contra la guerra, la inhumanitat de les guerres. Això és Catalunya. És per això que estic tan i tan feliç de ser aquí amb tots vostès. Perquè les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau m’hi va directament.  

Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però sento que ha arribat el moment de tornar a tocar. Tocaré una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: “pau, pau, pau” i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya.

 

 

Comparteix aquesta entrada