El rector de Sant Cugat m’expulsa del temple

206

El rector de Sant Cugat del Vallès, Emili Marlés  (Barcelona, 1973), m’ha expulsat del temple del monestir. Vaig entrar-hi a migdia del diumenge, 10 de març, amb el meu petit i adolorit caniche, color apricot i que es diu Nil, nascut el 2 d’octubre del 2008. Es un gosset acariciat per tothom. Ens col·locarem darrera de tot per no molestar a ningú. Però, ai las, el mossèn va passar per allà per sortir a fora i digué amb severitat que la presència del gos estava prohibida i que havia de treure’l fora. De fet, m’expulsava del temple. Jo no podia deixar sol el Nil a fora i córrer el risc de que algú l’agafés.

2.- Es plantejaven diverses opcions. No fer cas del mossèn com em va suggerir una assistent a missa. O marxar del temple. O no donar diners a l’Església en la declaració del IRPF i destinar-los a cuidar un gosset ja gran i adolorit. O escriure la present crònica.

3.- Mossèn Marlés, si fos coherent, hauria d’eliminar l’ase on Jesús hi munta a l’entrar a Jerusalem com es celebra en la imminent festivitat del Diumenge de Rams.  Als Evangelis, per exemple a Lluc 19, 35, està escrit: “Llavors els deixebles portaren el pollí a Jesús, li tiraren al damunt els seus mantells i van fer-hi pujar a Jesús. Mentre ell avançava, molts estenien els seus mantells pel camí (…)”. El mossèn també hauria d’eliminar el bou i la mula que, segons una tradició que es remunta als Evangelis apòcrifs al segle IV, acompanyaren a Maria i Josep en el pessebre on va néixer Jesús… Pessebre que te un fort impuls a partir del 1.223 gràcies a Francesc d’Assis.

4.- L’escena de l’expulsió del temple figura en el tercer diumenge de quaresma d’enguany (Joan 2, 13-21). Jesús expulsa del temple de Jerusalem a venedors de vedells, de moltons, de coloms i de canvistes dient: “No convertiu en mercat la casa de meu Pare”. El biblista José Mª Castillo comenta aquest text: “Segons l’Evangeli de Joan, el lloc de trobada amb Déu ja no és el temple (amb els seus sacerdots, rituals i cerimònies) sinó el ser humà”.

5.- Qui subscriu no es sent interpel·lat pel rector de Sant Cugat, i està d’acord amb les paraules de Jesús quan diu “no convertiu en mercat la casa del meu Pare”. Qui subscriu pretén humilment identificar-se amb el Jesús que accepta l’escalf del pollí, del bou, de la mula i també amb els textos que enllacen amb el començament de la Bíblia. El Gènesi relata en el seu primer capítol: “(…) Déu va crear els grans monstres marins, els éssers vius de tota mena que es mouen dintre l’aigua, i tota mena d’animals alats. Déu veié que tot això era bo (…) Que la terra produeixi éssers vius de tota mena: bestioles i tota mena d’animals  feréstecs i domèstics, i tota mena de cucs i bestioles. Déu veié que tot això era bo (…) Fem l’home a imatge nostra, a semblança nostre, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s’hi arrosseguen”.

6.- Conclusió. Tots els animals, inclòs el bon Nil, son estimats per Déu, per Jesús, per Francesc d’Assis. Són éssers respectables. Són companys i servidors de la humanitat.

Comparteix aquesta entrada