“A Déu, ningú no l’ha vist mai” és un llibre (Editorial Claret) publicat el 2018 i escrit pel biblista, teòleg i monjo de Montserrat Pare Pius-R. Tragan (1928-2023) que ha mort sent el més ancià de l’abadia. La seva llarga vida és intensa com a cristià i en l’àmbit cívic. El llibre mencionat analitza l’Evangeli de Joan, presenta l’impacte de Jesús i el seu missatge, i explica l’experiència de la fe des de la realitat humana. Segueixen unes consideracions dedicades a Pius R. Tragan.
2.-“A Déu, ningú no l’ha vist mai. El seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l`ha revelat” (Joan 1, 18) Són les darreres paraules de l’Evangeli de Joan que es llegeixen a la missa matinal del Nadal. Segons l’experiència cristiana, ningú ha vist mai a Déu. Ni agnòstics, ni Papes, ni sants, ni creients, ni vidents. Ningú és ningú. Tots compartim aquesta situació de la condició humana.
3.- El creient ha de ser humil quan parla de Déu. Parlar de Déu és parlar d’algú a qui no es veu. ¿No pot parlar-se de Déu? ¿Es pot viure sense Déu? ¿Es pot parlar i viure de la nostàlgia de Déu, de les petjades de Déu? Poden trobar-se petjades de Déu en el món si el món és d’alguna manera obra seva. Poden trobar-se petjades de Déu en els éssers humans si els éssers humans son fruit de la terra i de les relacions humanes. Poden trobar-se petjades de Déu en la consciència de les persones si Déu hi és en la seva intimitat.
4.- Hom pot creure i esperar que hi ha petjades del Déu misteriós i desconegut en Jesús de Natzaret, un personatge que difícilment deixa indiferent fins i tot als indiferents. Petjades de Déu en Jesús, en la seva figura, en el seu missatge, en les seves paraules, en la seva actuació, en la seva mort, en el seu lliurement als altres. Jesús és l’home que passa pel món fent el be i es dirigeix amb esperança a Déu com a Pare. També ara, aquí i arreu, hi ha homes i dones que passen pel mon fent el be als altres i que es dirigeixen a Déu com a Pare de tots.
5.- “A Déu, ningú no l’ha vit mai. El seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l’ha revelat”. La segona part d’aquesta frase indica que qui revela Déu és el seu Fill. Jesús revela i practica el Parenostre, les benaurances, el perdó, la misericòrdia, la solidaritat, l’esperança. Nadal és la presència reveladora d’aquestes petjades en la història i en el present de l’existència humana. Si Nadal és profundament humà ¿per què fer-lo fora de l’existència i de l’experiència dels humans? Res humà és aliè als humans. Res humà és aliè a Déu.
6- Per altra banda, catalunyareligio.cat recull de l’abadia de Montserrat una referència al llibre “Notes d’un passat” que el pare Pius R Tragan va publicar el juliol del 2022. Repassa la seva vida i agraeix Montserrat que l’acollís amb 19 anys i que el formés com a monjo. Tragan escriu: “Em va ensenyar els principis de la recerca de Déu i em va orientar el propi itinerari de formació fins al sacerdoci. Sense negar les dificultats d’alguns moments, soc feliç de la vida que Déu m’ha donat, intensa, oberta, llarga”.