Crítica cristiana als jutges injustos… aplicable a España… ¿o no?

160

Catalunya. Espanya. Defensa dels drets i les llibertats de les persones i dels pobles. Sistema judicial desacreditat entre juristes i a la Unió Europea. Repressió. Presó. Exili. Judici. Condemnes. Indults. Amnistia (?)… Una de les paràboles de Jesús de Natzaret deixa constància que hi ha jutges injustos. Explica: “En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes (…) Aquest jutge es injust”. (Lluc 18, 1-6)

2.- Nombrosos textos del missatge evangèlic donen suport a les víctimes de decisions judicials injustes i interpel·len als jutges. “Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats (…) Feliços els perseguits pel fet de ser justos, perquè d’ells és el Regne del cel” (Mateu 5, 6-10). “Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra” (Joan 8, 7). “No jutgeu i no sereu jutjats; perquè amb el judici amb què judiqueu sereu judicats, i amb la mesura amb què mesureu haureu de ser mesurats” (Mateu 7,1).

3.- Hi ha aparells judicials injustos que persegueixen i condemnen a persones bones i justes. El teòleg Gerd Theissen ho afirma en el seu llibre “La fe cristiana. Una saviesa oberta al món d’avui”. El pastor, teòleg i biblista evangèlic ho explica: “Martin Luther King s’oposava a la segregació dels negres. Va ser assassinat. Dietrich Bonhoeffer va fer front al règim nazi i fou penjat. Els germans Scholl van protestar contra la tirania. Van ser decapitats. Maximilian Kolbe a Auschwitz es va oferir que el matessin a canvi d’un altre. Van fer que es morís de fam. Molts cristians són amenaçats de persecució i de mort”.

4.- Gerd Theissen explica el cas de Jesús, home bo i just. Demostra la injustícia repressora practicada pel poder colonial romà i les elits polítiques i religioses del seu poble. Escriu: “Jesús va ser condemnat i crucificat. Fou víctima de conflictes entre dominadors i dominats (…) L’aristocràcia que el detingué  ho va fer per mor de la seva crítica al temple. La crítica contra el temple era un atac al seu poder. Però el van acusar davant Pilat per motius polítics.  Com a pretendent de Déu va voler agafar el poder. Una pretensió messiànica era un atac contra el poder dels romans (…) Jesús va ser executat per rebel, amb dos ‘lladres’ a dreta i esquerra d’ell, possiblement insurrectes o bandolers. Jesús no volia instituir cap regne polític. Ell només propagava l’anhel d’un Regne regit per Déu. D’aquesta manera despertava una inquietud que espantava els poderosos. Això explica la seva mort”

5.- El missatge, la vida, la persecució, el judici, la condemna, la mort de Jesús davant els poders polític i judicial establerts, la seva esperança viva malgrat tot  és, o pot ser, un referent. Un sòlid referent pels cristians i/o per la gent de bona voluntat que treballa a favor dels drets i de les llibertats de totes les persones i de tots els pobles.

Comparteix aquesta entrada