Confessió personal. Enric Juliana (“La Vanguardia”) i l’espanyol emprenyat

194

Confessió personal. Feia quasi deu anys que no parlava ni veia a Enric Juliana, periodista clau a “La Vanguardia” de Javier Godó,  Conde de Godó i, per concessió de Juan Carlos I (rei per imposició del dictador Francisco Franco i avui implicat  per obscurs afers financers i de faldilles), Grande de España.

2.-Ojo al dato”, com diria el periodista esportiu José Maria Garcia. Les dades justifiquen que es parli del “català emprenyat” com ho fa l’Enric Juliana. Sigui quina sigui la intenció del periodista català, ¿o espanyol?, el fet es que els catalans tenen el dret i el deure de sentir-se emprenyats per l’Espanya dels partits que fan possible els GAL, la repressió del 155, el Catalangate, la policia patriòtica, les clavegueres de l’estat, que no respecten el dret d’autodeterminació, que imposen el castellà i prohibeixen el català al Congrés i al Senat… Cal que periodistes com Juliana parlin també del “espanyol emprenyat”. Aquell espanyol, de PSOE a PP, que ha d’aguantar un règim democràticament feble i que no respecte el drets i les llibertats nacionals de Catalunya

3.- La trobada casual entre Enric Juliana i el signant d’aquesta crònica es va produir al migdia d’aquest dissabte al Mercat nou de Sant Cugat. L’Enric te un habitatge des de fa anys a Sant Cugat on Junts amb Josep Maria Vallès ha tornat a guanyar les eleccions municipals com Xavier Trias ho ha fet a Barcelona. L’Enric, però, viu a Madrid, on domina el PP. L’Enric va néixer el 1957 a Badalona on ha guanyat un personatge com el pepero Xavier Garcia Albiol.

4.- Enric Juliana fa 32 anys que està vinculat a “La Vanguardia”. N’és director adjunt i el cap de la seva delegació a Madrid. Ha passat uns anys feliços com corresponsal a Roma i al Vaticà. Una corresponsalia que li escau molt, sigui quina sigui la seva fe personal.

5.- La relació personal i periodística amb Enric Juliana va quedar polvoritzada degut a que tres articles de qui subscriu no es varen publicar a la web de “La Vanguardia”. Els seus títols son aquests… “El portaveu episcopal espanyol no és portaveu de l’Església” (15/12/2013), “Un article èticament indecent de Jose Antonio Zarzalejos” (08/02/2014) i “El princep, el poble i Déu” (08/03/2014). A partir d’aquells incidents, vaig decidir trencar la meva vinculació amb “La Vanguardia” i dedicar-me plenament i lliurement a la meva humil www.avantguarda.cat

6.- Res d’això vàrem parlar en la nostra trobada inesperada. “Òndia Enric, quant temps sense veure’ns,  com hem canviat!”, li dic. “Com passa el temps”, contesta. I parlem un moment de Badalona, de les eleccions generals convocades per Pedro Sánchez en plenes vacances d’estiu… Li dic amb afecte que “podem pensar el que pensem, però m’alegra haver-nos trobat”. I ens abracem cordialment.

Comparteix aquesta entrada