Debacle política i electoral d’ER

162

Els fets demostren que ER ha tingut una debacle política i electoral. Poden fer-se servir altres significatives paraules, segons Optimot,… “derrota, desastre, destrossa, fracàs, catàstrofe, desgràcia, calamitat”. Així és digui el que digui TV3 i la premsa subvencionada. ¿Que ha estat primer? ¿La seva mala política? ¿El seu desastre a les urnes en les eleccions municipals?

2.- Oriol Junqueras (el gran cap del partit) perd a Sant Vicenç dels Horts. Pere Aragonés (l’encara president de la Generalitat) perd a Pineda de Mar. Alba Vergés (l’usurpadora  de la legítima presidenta del Parlament Laura Borràs) perd a Igualada. Gabriel Rufián (l’espanyol del partit al Congreso espanyol) perd a Santa Coloma de Gramanet.  Ernest Maragall (el germà de Pasqual quan el PSC encara no era tant PSOE com ara) perd a Barcelona.

3.- ¿Quines son les conclusions de la cúpula i de la militància d’ER?. Cap. N’hi hauria d’haver, com a mínim, tres. La primera és que la debacle d’aquest partit es produeix quan ER (Espanya Reunificada) és converteix en una mena de PSOE, Podemos / Comuns, PP, VOX. La segona conclusió és que ja ha arribat l’hora de que ER torni a ser ERC la qual cosa implica l’urgent relleu de la seva direcció.

4.- Hi hauria d’haver una tercera conclusió. ER  ha de descartar ser el salvador de la pàtria espanyola. El dilema no es Catalunya o VOX, com diu Rufián. Dirigents de Junts (Carles Puigdemont, Laura Borràs, Miriam Nogueras…) ho expliquen clar i català d’una altra manera. Per frenar l’extrema dreta no es pot posar Catalunya en mans de VOX ni tampoc en mans del PSOE ni del PP. El millor servei de l’independentisme a la democràcia, a la llibertat, a la solidaritat, a Catalunya es que l’independentisme sigui fort i sobiranista.

Comparteix aquesta entrada