L’adversitat interpel.la a creients i no creients

241

L’adversitat interpel.la a tothom… cristians, agnòstics, rics, pobres, homes, dones, reis fugats o coronats, demòcrates, presos i exiliats polítics, repressors… Aquest afer pot ser objecte de reflexió, debat, diàleg.

2.-Adversitat: qualitat d’advers; sort adversa; cas advers; infortuni. Advers: contrari, oposat hostilment, desfavorable” (Diccionari de la llengua catalana)

3.- L’adversitat té múltiples cares, implicacions, conseqüències. Provoca desànim, angoixa, crispació, depressió, soledat. Perjudica la salut, la feina, el civisme, la política, els drets i les llibertats de les persones i dels pobles. Incideix en la fe, l’ateisme, la vida i la mort de les persones estimades i d’un mateix. Sempre i arreu és així. Un interrogant radicalment humà es planteja. ¿Pot fer-se front a l’adversitat i superar-la des de l’agnosticisme, l’ateisme, el cristianisme?

4.- Una aportació es possible des del cristianisme, realitzada amb respecte i voluntat dialogant amb agnòstics i ateus.

5.- El cristià considera que no s’enganya ni està narcotitzat quan experimenta arreu petjades de Déu, d’un Déu misteriós com misteriós és el ser humà. Petjades de Déu en la condició humana i en la vida quotidiana, en les vivències de joia i de sofriment, en la profunditt d’un mateix, en els altres, en el silenci, en la pregària. Desxifrem els seus rastres en el cosmos infinit, en les galàxies més llunyanes, en els àtoms més menuts. Rastres i petjades d’alliberamenti d’esperança.

6.-  Aquesta experiència cristiana en ple segle XXI  sintonitza amb el plantejament de l’apòstol Pau quan a l’Areòpag d’Atenes parla als filòsofs sobre el Déu desconegut amb aquestes paraules: “Ell no es lluny de ningú de nosaltres ja que en ell vivim, ens movem i som” (Actes 17,27)

7.- Déu no és lluny però hi ha un gran interrogant. “Si Déu es bo, ¿per què permet el dolor”. Hi ha una resposta humana, teològica, de creient. “A això respon la fe en Jesucrist com a Déu fet home i crucificat. El dolor és mes suportable si Deu també el suporta. L’home no roman sol en el dolor. En el seu abandó de Déu, Déu no abandona l’home. Déu mateix ho diu  en lloc seu: ‘Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat!.’ Per mediació del Crucificat Deu es posa al costat de l’home. Per mediació del Ressuscitat fa pujar l’home cap a ell mes enllà del dolor”.

8.- Déu es revela en la Bíblia en experiències extremes. “Déu esta amagat en la malaltia i en la mort (…) en la culpa i en el fracàs (…) en la insensatesa i en la injustícia (…) en les catàstrofes (…) Jesús fracassa en la seva predicació. No obstant això, Déu es declara partidari del crucificat. En el fracàs experimentem el Deu vivent. Les experiències extremes revelen el Déu de la Bíblia”.

9.- “El cristianisme ens ensenya a convertir el desengany per esperances frustrades, en la força de no perdre mai l’esperança. Les esperances són crucificades. Però sempre ressusciten noves esperances”.

10.- Dues acotacions 1) Una trobada sobre “Com afrontem l’adversitat els creients i els no creients”, coordinada pel germà Pau Valls, monjo de Montserrat, es celebra del 12 al 14 de maig al monestir de El Miracle. 2) Els textos entre cometes i en negreta son frases del llibre “La fe cristiana. Un saviesa oberta al món d’avui”, del pastor Gerd Theissen, teòleg i biblista.

Comparteix aquesta entrada