La decadència decrèpita de Juan Manuel Serrat -sí, Juan Manuel en castellano “porque en castellano nos entendemos todos”, según el niño de Pueblo Seco- es reflexa en el seu servilisme de colonitzat lingüístic, cultural, cívic i polític. Juan Manuel mostra el seu servilisme colonitzat i ben pagat al menysprear el català davant el poderós castellà. ¿Juan Manuel? Sí, perquè, segons diu ell, “todos nos entendemos en español”. Juan Manuel es mostra com un espanyol provincià, elogiat des del PSOE, el seu partit, a VOX.
2.- ¡Quin contrast entre aquest espanyol provincial protegit pel règim i el català universal que fou i és Pau Casals, perseguit pel règim franquista! El “I am a catalan” pronunciat per Pau Casals a Nacions Unides trenca els esquemes provincians, espanyolistes i unionistes de Juan Manuel Serrat, del PSOE, de VOX, del PP, dels Comuns d’Ada Colau, dels mitjans de comunicació que els hi son afins. Al llarg de la seva vida, Pau Casals va lluitar constantment per la pau, la justícia, la llibertat, per Catalunya. El secretari general de les Nacions Unides, U-Thant, li va lliurar la Medalla de la Pau (1971) en reconeixement a la seva actitud, El discurs que Casals va fer en agraïment a aquesta distinció i la seva posterior interpretació de “El cant dels ocells” constitueixen un dels testimonis més impressionants de la seva dimensió humana. Pau Casals va néixer a El Vendrell (1876) i va morir exiliat a SantJuan de Puerto Rico (1973)
3.- Aquesta és la intervenció de Pau Casal a les Nacions Unides (24 d’octubre de 1971)…
“Aquest és l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. Quan jo era un noi, la meva mare -una dona excepcional, genial- ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres.
“Però deixeu-me dir una cosa: jo sóc català. Catalunya avui és una província d’Espanya, però ¿què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us explicaré per què. Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic, molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres Nacions Unides. En aquell temps, segle XI, totes les autoritats de Catalunya van reunir-se a Toluges, avui França, aleshores Catalunya, per parlar de la pau en el món perquè els catalans d’aquell temps ja estaven contra, contra, contra la guerra, la inhumanitat de les guerres. Això és Catalunya. És per això que estic tan i tan feliç de ser aquí amb tots vostès. Per això les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau m’hi va directament.
“Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió.Tocaré una melodia del folklore català: ‘El cant dels ocells’. Els ocells, quan són al cel, van cantant: “Peace, Peace, Peace” “pau, pau, pau”. I i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya”.