Interpel-lació al director general d’Afers Religiosos d’un Govern insignificant

113

Carles Armengol és el nou director general d’Afers Religiosos de la Generalitat. La seva trajectòria professional i cívica així com el seu  tarannà, respectuós amb el fet religiós i el laïcisme, l’avalen. Però cal interpel·lar-lo perquè és una llàstima que hagi de servir al país en un govern, el d’ER, regionalista i insignificant en el Parlament amb una escandalosa minoria de 33 dels 135 escons.

2.- Govern regionalista perquè així és l’actuació de l’actual cúpula d’ER que gràcies a aquest retrocés històric té el suport de “La Vanguardia” i “La Razón”. I insignificant perquè el president Pere Aragonés te por a sotmetre’s a una moció de confiança per conèixer amb quins suports compta. Tot indica que ER continuarà  presonera i dependent del PSOE de Salvador Illa… El partit dels GAL, del “a por ellos”, la repressió contra les urnes, el 155 contra les institucions nacionals catalanes, el Catalangate,  la prohibició del català al Congrés i al Senat, l’ofec econòmic dels catalans… Uns partits  (ER, PSOE…) que violen els drets humans com la presumpció d’innocència de la presidenta del Parlament, Laura Borràs.

3.- Carles Armengol està incòmode per aquesta mala situació i sap que la violació dels drets i les llibertats de les persones i dels pobles, com el de l’autodeterminació, es contrari al magisteri de la confessió majoritària a Catalunya, la catòlica. El nou director general ha llegit i rellegit llibres claus “Nació i Magisteri Pontifici”, del sacerdot Antoni M. Oriol i Tataret, i “Nació i nacionalismes. Una reflexió del magisteri pontifici contemporani”, del sacerdot Joan Costa i Bou.

4.- Dues idees del llibre d’Oriol i Tataret… “La Santa Seu aprecia el fet que Eslovènia hagi assolit la plena sobirania de manera pacífica i democràtica”. També: “Els drets de les nacions no son altra cosa que els drets humans considerats en aquest específic nivell de la vida comunitària (…) Ningú -ni un estat, ni una altra nació, ni cap organització internacional- no està mai legitimitat  a afirmar que una determinada nació no és digna d’existir” (Joan Pau II). El segon dels llibres clou amb una pregària: “(…) Sovint els cristians han desmentit l’Evangeli i, cedint a la lògica de la força, han violat els  drets d’ètnies i pobles; menyspreant les seves cultures i tradicions religioses; mostreu-vos pacient i misericordiós amb nosaltres i perdoneu-nos. Per Crist, Senyor nostre. Amén (Joan Pau II).

5.- El mil·lenari i actual magisteri  eclesial es més progressista, lliure i democràtic que la postura sustentada actualment per ER.

Comparteix aquesta entrada