Campuzano. Conseller irrellevant i ¿sinistre malalt tòxic?

86

La gestió de l’irrellevant Carles Campuzano, nou conseller de Drets Socials com independent en el Govern regionalista d’ER, planteja, a partir del seu propi llenguatge, el fet que estigui afectat per una sinistra malaltia tòxica.   

2.- Campuzano qualifica d’irrellevant a Junts per Catalunya, inclosa l’actuació internacional i jurídica del president exiliat, Carles Puigdemont. L’afirmació de l’ara conseller no te cap valor si es te en compte que els dos darrers partits en que ha militat fins i tot com a fundador, PDeCAT i PNC, son un fracàs absolut i no han obtingut cap escó a les eleccions catalanes.

3.- Campuzano s’incorpora al Govern d’ERC, govern irrellevant perquè nomes te 33 dels 135 escons del Parlament donada la pèssima gestió del seu president Pere Aragonès. També és irrellevant la fantasmagòrica taula de diàleg entre PSOE i ER.

4.- Campuzano hauria de ser el primer, com conseller de Drets Socials, en defensar els drets de les persones però fa tot el contrari. Participa en un govern que transgredeix la Declaració Universal dels Drets Humans i viola un d’aquest drets, el de la presumpció d’innocència amb l’objectiu de destruir políticament i personalment a la presidenta del Parlament, Laura Borràs.

5.- Campuzano també hauria d’exigir una pública rectificCIÓ a Gemma Ubasart -nova consellera de Justicia, Drets i Memòria!!!- per haver animat públicament a fer servir l’odi, sí l’odi, contra Artur Mas, quan era president de la Generalitat.

6.- Campuzano calla quan el seu Govern irrellevant al Parlament està disposat una altra vegada a donar suport als pressupostos de l’estat presentats pel Govern de Pedro Sánchez. Uns pressupostos que enforteixen la monarquia de Felipe VI i del juancarlisme, incrementen la despesa militar i perjudiquen a Catalunya tan en les previsions econòmiques com en l’habitual falta de garanties en el seu compliment.

7.- Campuzano no respecta els malalts quan relaciona de manera sinistra malaltia i política de manera que alguns poden recordar els tenebrosos experiments mèdics realitzats pel nazisme. I es que diu que “la malaltia infantil de l’independentisme és la retòrica buida”. Aquesta frase recorda les sinistres paraules de Josep Borrell quan va apel·lar a “desinfectar les ferides de la societat catalana” per curar-la de la malaltia independentista.

8.- Campuzano… aplicant el seu llenguatge… ¿no serà ell que te una sinistra malaltia tòxica?. Malaltia consistent en atemptar contra la necessària unitat o entesa del sobiranisme / independentisme català. El fracassat polític del PDeCAT i del PNC critica amb ressentiment a Junts i, en canvi, dona el seu suport submís al PSOE dels GAL, del “a por ellos”, de la repressió, del 155, de les clavegueres de l’estat, de la policia patriòtica, del Catalanagate, del PSOE que prohibeix el català al Congrés i al Senat….

9.- “Irrelevant: No rellevant. Rellevant: Que té una especial significació o importància”. “Malaltia: Alteració en l’estat del cos o d’algun òrgan que interromp o pertorba les funcions vitals, pertorbació de l’estat de salut”. “Odi: Sentiment profund de malvolença envers algú”. “Sinistra: Que presagia una desgràcia. Funest”. “Tòxic: Que és una metzina”. (Diccionari de la llengua catalana)

Comparteix aquesta entrada