Torna Felipe VI que té dit que Catalunya és la que els catalans volen que sigui

153

El rei Felipe VI vindrà a Barcelona pel Mobile World Congress amb tres fronts oberts. Crisi institucional: el seu pare Juan Carlos I continua a l’escandalosament ric Abu Dabi i la situació entre la seva germana Cristina i Iñaki Urdangarin. Crisi política: lluita fratricida al PP i creixement de l’ultra VOX. Crisi catalana: uns exiliats, per exemple, que son considerats perillosos criminals pel règim espanyol però que viuen en llibertat a la Unió Europea.

2.- Felipe VI, essent príncep, va dir en català al Parlament de Catalunya (20 abril 1990): “La unió d’Espanya és la unió dels espanyols. Catalunya és la que els catalans volen que sigui. Això és el que fonamentalment us vull dir, des de la meva condició i sempre al vostre costat”. Han passat 32 anys d’aquell discurs però el conflicte entre les dues afirmacions de la frase del Borbó està pendent d’una solució basada en la democràcia, la llibertat, la solidaritat, l’acceptació de les urnes i el respecte mutu entre Catalunya i Espanya.

3.- Alhora l’autodenominat constitucionalisme (PSOE, PP, VOX, Cs, sectors de Podemos…) s’identifiquen amb la monarquia  imposada en la persona de Juan Carlos I pel dictador Francisco Franco. Però ¿que diuen dos articles oblidats de la Constitució? “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal  dels Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificades per Espanya” (article 10.2). “Els tractats internacional vàlidament celebrats, una vegada publicats oficialment a Espanya, formaran part de l’ordenament intern” (article 97.1). Això implica que Espanya ha de respectar els drets de llibertat d’expressió, d’opinió i d’autodeterminació.

4.- El règim espanyol també ha d’assumir el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics aprovat per Nacions Unides que inclou el dret d’autodeterminació. Així consta en el BOE 1977/10733 que està vigent. El primer apartat del primer article és molt clar: “All peoples have the right of self-determination” (Tots els pobles tenen el dret d’autodeterminació”).

5.- Com a conseqüència de tot plegat, Felipe VI no te mes remei que defensar l’autodeterminació del Sàhara Occidental. Ho va fer el 2016 a la 71 assemblea general de NNUU. Va dir textualment: “España apoya los esfuerzos de Naciones Unidas en favor de una solución política, justa, duradera y mutuamente aceptable que prevea la libre determinación del pueblo del Sahara Occidental en el marco de las disposiciones compatibles con los propósitos y principios de la Carta de Naciones Unidas. El Consejo de Seguridad renovó en abril por un año el mandato de la MINURSO (Misión de Naciones Unidas para el Referéndum en el Sahara Occidental). A este respecto, España saluda el restablecimiento y las capacidades de la misión en cumplimiento de lo estipulado por el Consejo de Seguridad de la resolución 2285. Animamos a las partes a retomar el diálogo con vistas a resolver finalmente este contencioso”.

Comparteix aquesta entrada