CÀRITAS. Amor inseparable a Déu, als altres, a un mateix

110

Càritas i la seva acció humanitària és una de les millors cares de l’Església catòlica embrutades per afers com el nacionalisme catolicisme, l’autoritarisme, els abusos sexuals… Els seus col·laboradors actuen desinteressadament i des de l’anonimat al servei de milers de persones que necessiten escalf humà, suport, pa per viure. A vegades es fan presents en centres comercials per tal que els clients facin aportacions d’oli, llet, llaunes de tonyina i sardines…  

2.- Les administracions son les que tenen la principal responsabilitat per donar una justa resposta social. Però l’administració catalana, encarà autonòmica, està lligada de mans i peus en els àmbits polític, econòmic i jurídic per un règim espanyol cada vegada més i més centralitzat. Institucions com Càritas, en qualsevol cas, son necessàries per realitzar la política consistent en que de mica en mica s’omple la pica, i de que qui te gana tingui avui pa i qui te set tingui avui aigua

3.- La regla d’or es el principi ètic de cultures i religions inscrit en la condició humana. Aquesta regla d’or també figura en el cristianisme, i impulsa a Càritas. Aquestes són paraules de Jesús: “Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin. Aquest és el resum de la Llei i els Profetes” (Mateu 7, 12). Jesús, però, encara va més a fons i lliga l’amor a Déu i als altres a l’amor a un mateix. “Un fariseu, mestre de la llei, va preguntar a Jesús: Mestre, quin és el manament més gran de la Llei? Jesús li digué: Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li es semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments de la Llei i dels Profetes depenen d’aquests dos” (Mateu 22, 34-37). Els tres amors son inseparables i s’impliquen mutuament.

Comparteix aquesta entrada