Viure l’Evangeli contra la pederàstia eclesiàstica

155

¿Es possible creure en l’Evangeli de Jesús i  viure segons el seu missatge en plena pederàstia eclesiàstica i en contra de tota pederàstia? “Pederàstia. Relació sexual entre un home adult i un infant, generalment del mateix sexe” (Diccionari de la llengua catalana). ¿Que pot fer i ha de fer el creient en aquesta situació? ¿Que pot fer i ha de fer la cúpula jeràrquica eclesial en tots els casos, especialment en els  que més directament l’afecten? No amagar res. Posar llum a la foscor. Denunciar la pederàstia practicada en molts sectors de la societat… professional, acadèmic, cultural, docent, laboral, esportiu, periodístic, polític, familiar… eclesiàstic. La pederàstia destrueix  el nivell més íntim de la condició humana i és un torpede contra els valors evangèlics. I cal donar sempre ple suport de tot tipus a les víctimes.

2.- Els creients revisaran aquelles costums que faciliten la pràctica de la pederàstia i, humilment, reivindicaran que l’esperit de Jesús, que consta en els textos neotestamentaris, es vigent avui  i impulsa un compromís d’humanitat, solidaritat, llibertat. D’alliberament de tot esclavatge, de traumes, de pors. La defensa d’una ètica neta i respectuosa amb els  infants així com unes paraules dures dirigides als qui abusen sexualment dels altres son uns referents per tots aquells que volen estimar als altres i al Déu invisible que es fa present en tothom, especialment en els mes petits i mes febles, i en la pròpia consciència de cadascú.

3.- Algunes cites per pensar, repensar, canviar el model pervers d’actuació i de silenci còmplice… “Sapigueu-ho be: cap libidinós, cap impur o cap amic del diner, que és igual que ser idòlatra, no tindrà part en l’herència del Regne de Crist i de Déu” (Efesis 5, 5). “Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu” (Mateu 5, 8)… “En veritat us ho dic: si no canvieu i us feu com els infants, no entrareu pas al Regne del cel (…) El qui fa caure en pecat un d’aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li pengessin al coll una mola de molí i l’enfonsessin al mig del mar” (Mateu 18, 3 i 6).

Comparteix aquesta entrada