PUNT. La victòria definitiva (?) de la repressió és alimentar la polèmica sobre la resposta de Laura Borràs i no la ingerència judicial espanyol contra la sobirania del Parlament, segons escriu Pere Martí Colom. D’acord. Però Oriol Junqueras (ER), que cada vegada mes mostra la seva dependència servil del borbònic i juancarlista Govern PSOE / Podemos que presideix Pedro Sánchez, alimenta aquesta polèmica entorn a la presidenta del Parlament, Laura Borràs (Junts), a qui veu com una sòlida adversària electoral. Així és encara que Junqueras va dir un dia en públic de si mateix que “jo soc una bona persona i ho sap tothom”. Òndia!.

CONTRAPUNT.- Quin contrast entre la “bona persona” d’Oriol Junqueras i el diputat Pau Juvillà (CUP), defenestrat injustament per la JEC (Junta Electoral Central), que torna a envair la sobirania del Parlament de Catalunya. Laura Borràs lamenta les “intoxicacions” d’aquests dies i es compromet a donar explicacions. I el cupaire Juvillà dona una lliçó a Junqueras de caràcter democràtic, indepemdemtista i estratègic. Juvillà planteja tres actuacions que s’han de seguir. Continuar amb la defensa jurídica  del seu cas. Denunciar els fets des de la política. Construir una unitat independentista anti repressiva. Afirma: “No és el moment de retrets entre els partits independentistes ni de dir qui és el bo i qui és el dolent. No ens podem permetre tirar-nos els plats pel cap”.

El diputat Pau Juvillà i la presidenta Laura Borràs s’han mostrat aquests dies expressions de suport i complicitat.