Annexionisme i sobiranisme en el cas del cupaire Pau Juvillà i Laura Borràs

150

PUNT.- El cas del cupaire Pau Juvillà i la presidenta del Parlament, Laura Borràs, mostra la tensió entre l’annexionisme espanyolista i el sobiranisme / independentisme català. (Annexionisme. Política que intenta l’annexió d’una província, d’una regió, etc. Diccionari de la llengua catalana). A aquest àmbit pertanyen PSOE, PP, VOX, Cs, sectors de Podemos. Els fets demostren que l’annexionisme manté la unitat d’acció a favor de la unitat d’Espanya com en l’època dictatorial de Francisco Franco. Tenen el bagatge de la repressió, dels GAL, de les clavegueres de l’estat, d’un sistema judicial desacreditat a la Unió Europea… que altera el Parlament sorgit de les urnes.

CONTRAPUNT.- (Sobirania. Qualitat del poder polític d’un estat o d’un organisme  que no és sotmès a cap altre poder. Diccionari de la llengua catalana). ER, Junts, CUP, sectors de Comuns pertanyen a aquest àmbit. Però l’estratègia del sobiranisme català té esquerdes, ni que sigui de manera momentània, perquè cau en la trampa de la divisió interna i de la repressió de l’annexionisme. La CUP va a la seva. ER es desmarca donant suport al Govern borbònic i juancarlista de Pedro Sánchez a canvi de res i d’una taula de diàleg sense cap mena de negociació. Significatiu es el petó amistós i còmplice, ai làs, entre Oriol Junqueras i Soraya Sáenz de Santamaria, peça clau del repressor 155, en presència de l’inefable Sergi Sol. Aquest fet contrasta amb la postura de Laura Borràs i Pau Juvillà que propugnen una resistència col·lectiva, evidentment pacífica, com resposta antirepressiva del règim espanyol. Perquè la resistència es col·lectiva, o no és resistència.

Comparteix aquesta entrada