Necessària transformació en profunditat de l’Església

212

Études” (desembre 2021) publica una entrevista al cardenal Joseph de Kesel, arquebisbe de Malines-Bruseles, amb títol “La necessària transformació en profunditat de l’Església”. Enric Subirà, rector emèrit de Sant Medir, publica a “Pedres vivents”, revista d’aquesta parròquia, el següent text….

 2.- El cardenal Kesel insisteix molt sobre els “signes dels temps” per expressar la importància d’estar oberts a la societat d´avui. Afegeix que cal prendre consciència de que és el món qui ha ajudat a l´Església a comprendre millor l´Evangeli: “La societat ens ha obert els ulls sobre l’Evangeli, dons l´Esperit de Déu treballa en el món, no solament a l´Església”.

3.- ¿Bona part de l´Església no viu un període de replegament identitari, oblidant-se de l’obertura al món com si l´hi girés fins i tot l´esquena? ¿On es troba “l´Església en sortida” que tanta tinta ha gastat aquesta paraula en els darrers escrits pastorals, al menys a l’arxidiòcesi de Barcelona? Més aviat ens trobem amb una “Església en caiguda” més “que en sortida”. Per a sortir d´un lloc, cal primer obrir la porta i després ja ets afora, al carrer, al món, amb les persones. El que no si val és dir que surts i després tornes a entrar. Ja no es tracte de sortir únicament i físicament dels palaus i dels temples sinó que, a vegades, la mentalitat clerical pot trair l´encontre amb el món, tot esdevenint un diàleg de sords.

4.- Inculturació (signes dels temps) i apagar el foc del clericalisme, son  dues propostes que el Papa Francesc no deixa cap ocasió per a fer-ne esment. Cal una transformació per un nou rostre i un nou esperit més transparent d´una Església més evangèlica i menys cultual i liturgista. Els anys de la “cristiandat” ja han passat, i ara estem sofrint les conseqüències. Fent un petit repàs sociològic ja es pot veure l´estrepitosa baixada de vocacions a les congregacions i institucions religioses. Els seminaris s´estan buidant, la pràctica religiosa cau a nivells del quasi cinquanta per cent en relació a les darreries del segle passat. La pederàstia ha causat també una pedra d´ensopec com escàndol dins l´Església. Molts laics han trobat un mur davant un pretèrit regim canònic. A l´hora actual el conflicte sobre les immatriculacions a favor de l’Església de bens urbans i rústics és també motiu de preocupació i perplexitat per moltes persones.

5.- No podem continuar com si res no hagués passat. Ens podríem preguntar quines condicions i quins factors han motivat aquesta situació: ¿Com s´ha fet i com s´ha viscut la recepció de l’Evangeli a l´Església en el nostre món, en el nostre país i en els nostres temps? ¿Amb quines conviccions la jerarquia i els pastors han comunicat l´Esperit de l´Evangeli?

6.- Aquestes i d´altres qüestions pertinents, podrien plantejar-se en els grups de treball del proper Sínode 2023. Es tracte d´una ocasió, d´un moment adequat i oportú (Kairós), el qual normalitza el paper important de la participació dels laics en l´Església. En aquest sentit, la viabilitat i l´encert del Sínode 2023 estarà també lligat al compromís i responsabilitat dels laics. No podem oblidar en aquest procés sinodal que per anar endavant, no hem de passar per alt el passat. Com diu el Cardenal Kesel, “l´Església viu en el món, però no necessàriament en un món cristià, i l´Església te un missatge de fraternitat a transmetre, però això necessita una reforma en profunditat”. Que puguem transformar la desesperança en esperança i la realitat de la vida quotidiana en experiència transcendent.

Comparteix aquesta entrada