Un dels grans objectius de la repressió del règim espanyol (institucional, judicial, policial, mediàtic…) és buidar de contingut sobirà el Parlament de Catalunya i tallar el cap de la seva presidenta Laura Borràs.
2.- Unes paraules de Miguel de Unamuno pronunciades el 12 d’octubre de 1936, Fiesta de la Raza, òndia!, al paraninf de la Universitat de Salamanca davant la cúpula de militars, civils i universitaris del franquisme tenen vigència encara avui. Va dir: “Venceréis porque tenéis sobrada fuerza bruta. Pero no convenceréis. Para convencer hay que persuadí. Y para persuadir necesitáis algo que os falta: razón y derecho en la lucha”.
3.- O dit en altres paraules… la suposada victòria per la imposició, la força i la repressió es, de fet, una derrota dels que es consideren vencedors. I la repressió política que es tradueix en presó i exili és una llavor que fa créixer encara més la voluntat de democràcia, de llibertat, de sobirania de Catalunya i del seu Parlament.
4.- La presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, ha d’obeir. Sí, ha d’obeir al Parlament. Els diputats i les diputades dels diversos grups també. Els partits espanyolistes també. La JEC (Junta Electoral Central), que és un òrgan administratiu, també. Està en joc la democràcia i la llibertat… o el règim espanyol quedarà ancorat encara més en el franquisme
5.- De caràcter franquista es la vomitada de Juan Alberto Belloch Julbe, fill de José Maria Belloch Puig que, ai las!, va ser delegat del Movimiento Nacional a la provincia de Terol. El règim es aquesta Espanya del jutge, polític i ministre de Justícia i Interior (PSOE) Belloch. Un personatge que diu que la Catalunya sobirana és més perillosa que l’Euskadi del terrorisme d’ETA. Òndia! Les urnes (democràcia i llibertat) son mes perilloses que les accions etarres. Cal posar llum a la foscor dels GAL del Govern del PSOE, a la negativa del Govern i de la classe política espanyola a investigar la relació del CNI amb l’atemptat a Barcelona i Cambrils, al silenci opac sobre les clavegueres de l’estat. Què difícil es posar llum a la foscor… oi Iceta, Illa, Gay i companyia?