Un sermó posa llum a la foscor dels esdeveniments o no és sermó

26

Un sermó posa llum a la foscor dels esdeveniments o no és sermò

Un sermó eclesial ha de tocar de peus a terra, i no navegar pels núvols de cotó fluix com passa molt sovint. El sermó ha de relacionar la vida quotidiana i la condició humana amb el missatge i l’esperit de Jesús. El bon sermó acull els problemes, els sofriments, les preocupacions, les  necessitats, les esperances de cadascú i del poble.

2.- Qualsevol persona que participa en una missa espera que el sermó doni llum evangèlica a la foscor dels esdeveniments. O no es sermó. ¿Quina llum cristiana aporta a l’afer del bisbe Xavier Novell? ¿a l’afer del fugat Juan Carlos? ¿a l’afer de la pedofília que afecta també a àmbits de l’Església? ¿a l’afer de la pandèmia que provoca dolor, mort, problemes de tots tipus a tanta gent? ¿a l’afer d’una legislació espanyola que xoca amb la Declaració Universal dels Drets Humans? ¿a l’afer d’una immigració gegantina i dramàtica? ¿a l’afer del creixement feixista? ¿a  l’afer d’uns polítics catalans exiliats que son considerats perillosos criminals pel règim espanyol però que viuen en llibertat a la Unió Europea? ¿O es que l’Evangeli no te res a dir sobre aquestes qüestions i tantes altres? ¿L’Evangeli ha de quedar presoner a les sagristies, o ha de trencar cadenes i estar present al carrer proposant, mai imposant, uns valors a tothom i interpel·lant als poderosos?

3.- El sermó, ara i aquí, sempre i arreu, te un referent sòlid que es el Sermó de la muntanya, el de les Benaurances. Tingué lloc en una muntanya, no en el temple, i fou protagonitzat per Jesús i els qui el seguien (Mateu 5, 1-11). Les Benaurances no mencionen preceptes, ni lleis, ni dogmes, ni doctrines, ni prohibicions. Les Benaurances opten a favor dels pobres, dels qui ploren, dels humils, dels qui tenen fam i set de ser justos, dels compassius, dels qui treballen per la pau, dels perseguits, dels que son insultats i calumniats. Jesús planteja en el Sermó de la muntanya unes benaurances plenes d’humanitat i de sentit de Déu. Proclama, per exemple, “feliços els nets de cor, perquè veuran Déu”.

4.- Els sermons del caputxí Jordi Cervera, autor del llibre “Els empresonats i exiliats de la Bíblia” (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), son unes homilies que sintonitzen amb el Sermó de la muntanya. No son sermons eteris com núvols de cotó fluix. Ho  explica a Mireia Rourera (El PuntAvui). Fra Jordi Cervera diu: “En les meves homilies sempre he anat introduint petits apunts sobre els fets polítics que passaven a casa nostra: quan hi ha empresonaments, exilis, quan el judici… jo faig una relectura dels textos de la  missa dominical amb petits i discrets accents (…) Hi faig al·lusió subtilment. Procuro dir les coses però sent elegant i subtil perquè aleshores encara son mes atractives (…) Faig una aproximació sociològica que tothom pot entendre. Tinc la voluntat conscient i treballada que el llenguatge que faig servir sigui accessible per  tothom. Evito qualsevol llenguatge eclesial, teològic, exegètic i tècnic”. Hom diria que el caputxí  fa com Jesús.

 

Comparteix aquesta entrada