1. Uns, VOX i PSOE, sostenen que les eleccions catalanes del 14 de febrer han quedat suspeses, no ajornades fins el 30 de maig. Diuen que això és un atac partidista a la democràcia. Salvador Illa es manté ambigu, jugant a estones com ministre de Sanitat a Espanya i a estones com candidat monclovita a les eleccions a Catalunya.

2. Altres argumenten que les situacions pandèmica i política son diverses a cada país per la qual cosa les respostes han de ser diferents. En tot cas i sempre cal compaginar el dret de la salut / vida i el dret de la participació política. El catedràtic Joan J. Queralt afirma a elnacional.cat: “Des d’una perspectiva de ponderació realista, no tinc el més mínim dubte que preval la vida sobre el dret a vot (…) Ajornar les eleccions no suposa posar en risc el dret de sufragi, el dret de participació política. Si no es vota avui, com el sistema democràtic continua incòlume, votarem demà o demà passat. En canvi, votar avui és posar en perill, cert i més que cert, la vida de moltes persones, sense cap benefici”.

3. Aplicar i compaginar ambdós drets precisa de mitjans legals i instrumentals. Laura Borràs (Junts) ho formula així: “Cal feina, rigor i anticipació per oferir seguretat democràtica (dret al vot) i sanitària (dret a la vida). Haurem d’exigir que el 30 de maig tots aquests aspectes que vam advertir, @oriolmitja , siguin tinguts en compte”.

4. El president exiliat i eurodiputat Carles Puigdemont afirma: “Potser si alguns no haguessin combatut el concepte de república digital i la necessitat de tenir eines digitals per assegurar la democràcia, avui podríem garantir el dret al sufragi actiu sense demores. I seríem més sobirans. Però potser es tractava d’impedir això, precisament”. I es que els partits auto denominats “constitucionalistes” s’oposaren en el seu dia al vot telemàtic per evitar que Puigdemont fos elegit president de Catalunya per aquest mitjà del segle XXI.

5. Coincidir amb VOX, com fa el PSOE ara i com acaba de fer negant que el Congrés investigui l’afer Juan Carlos, és el que deteriora la democràcia. També la deteriora la repressió del 155; l’existència d’exiliats i presos polítics; impedir les investidures de Puigdemont, Jordi Sánchez, Jordi Turull; impedir el vot dels diputats presos; enderrocament del president Quim Torra; prohibició de debats al Parlament… Encara cal afegir la sòlida tesi que el catedràtic Javier Pérez Royo (el diario.es) exposa de manera implacable  en l’article significativament titulat “Por qué va a ser declarada nula de pleno derecho la sentencia del procés”. Acaba amb aquesta frase: “Al final, estoy convencido de que la justícia española quedarà desautoritzada”.