Temps de confinament, coronavirus, sofriment… temor sanitari, social, econòmic… mort. Esperança. Un decàleg amb textos i l’esperit del Nou Testament pot confeccionar-se com una revolta per superar la fragilitat de la condició humana en ple segle XXI.
1. LA MORT COLPEJA UNA I ALTRA VEGADA.... i l’evangelista Joan posa en boca de Jesús: “En veritat, en veritat us ho dic: els qui guarden la meva paraula no veuran mai la mort (Joan 8, 51). Joan escriu: “Nosaltres sabem que hem passat de la mort a la vida, perquè estimem els germans. Qui no estima continua mort” (1 Joan 3, 14-18)
2. ELS TEMPLES ESTAN TANCATS… però Jesús de Natzaret ja va dir a la Samaritana: “Creu-me, dona, arriba l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem” (Joan 4, 21). Jesús conversava amb els seus deixebles: “Alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres magnífiques i amb ofrenes votives. Jesús digué: De tot això que contempleu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra, Tot serà destruït”. (Lluc 21, 5-6)
3. L’ALTERNATIVA ES LA PERSONA com ho explica l’apòstol Pau: “¿No sabeu que el vostre cos és temple de l’Esperit Sant que heu rebut de Déu i que habita en vosaltres? (…) Glorifiqueu Déu en el vostre cos (1 Corintis 6, 19-20)
4. SENSE SORTIR AL CARRER, sense anar al temple… només el llarg confinament a casa. Desànim? Jesús diu: “Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo no us la dono pas con el món la dona. Que els vostres cors s’asserenin i no temin” (Joan 14, 27). Pau escriu: “Vetlleu, manteniu-vos ferms en la fe, sigueu valents, tingueu coratge (1 Corintis 16, 13). L’apòstolJaume escriu: “Feliç l’home que es manté ferm en les proves! Un cop les haurà superades, rebrà la corona de la vida, que el Senyor ha promès als qui l’estimen” (Jaume 1,12)
5. SEMPRE CAL ESPERAR MALFRAT TOT... Pau escriu: “Hem estat salvats, però només en esperança. Ara bé, veure el que s’espera no és esperança. Allò que es veu, perquè s’ha d’esperar? Però nosaltres esperem allò que no veiem, i ho anhelem amb constància” (Romans 8, 24.25)
6. QUÉ FER, però, en situacions difícils i de necessitat com aquesta que afecta a tothom i a la convivència?. “La gent preguntava a Jesús: Així, doncs, que hem de fer?. Ells els responia: Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi” (Lluc 3, 10-11)
7. LA RELIGIÓ ÉS COMPROMÍS I ESTIMAR, segons el missatge cristià. Jaume escriu: “Si algú es té per religiós, però no domina la llengua i enganya el seu cor, la seva religió es buida. La religió pura i sense taca als ulls de Déu, el nostre Pare, consisteix en això: ajudar els orfes i les viudes en les seves necessitats i guardar-se net de la malícia del món” (Jaume 1, 26-27). “El fruit de l’esperit és aquest: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix” (Gàlates 5, 22).
8. TAMBÉ ES POT PREGAR en el confinament com feia Jesús de Natzaret… “Ell es retirava a llocs solitaris i pregava” (Lluc 5, 16)
9. JESÚS VA ENSENYAR EL PARE NOSTRE, pregària que enllaça tres misteris: Déu, qui prega, tots els altres… “Pare nostre que estàs en el cel, santifica el teu nom, vingui el teu regne, que es faci la teva voluntat aquí a la terra com es fa en el cel. Dona’ns avui el nostre pa de cada dia; perdona les nostres ofenses, així com nosaltres perdonem els qui ens ofenen; no permetis que caiguem en la temptació, i allibera’ns del mal” (Mateu 6, 9-13)
10. UN DARRER APUNT que els vincula tots, també els sofriments del moment present… “Que en veure els mals de tot el món, ens sapiguem agermanar (…) Que reconeguem amb humilitat els límits de la condició humana (…) Que incorporem el dolor, el fracàs i la mort com a companys de camí (…) Que tinguem l’experiència que l’amor és més fort que la mort (…) Que omplim del goig de servir el poc temps del nostre itinerari (…) Que aprenguem a plorar i a vèncer la por com Jesús a Getsemaní” (mossèn Blai Blanquer)