Els cupaires practiquen el model del “moderat” i “dialogant” Millo

421

Els nois i les noies de la CUP practiquen el model d’estripar documents en seu parlamentaria implantat  pel delegat del Govern espanyol, Enric Millo, que avui es presentant pels mitjans espanyolistes com un personatge  “moderat” i “dialogant”. Així queda ben clar en la crònica”Quan Enric Millo estripava documents del Govern”, de Marta Escobar Martí, publicada a www.elnacional.cat. Millo no ha denunciat a Millo a la fiscalia.

              Els membres de la CUP no són els únics que es dediquen a cremar o estripar documents governamentals. L’any passat, el nou delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, quan era el portaveu parlamentari del PP, va estripar la portada de l’informe del Govern “Crònica d’una ofensiva premeditada”, on acusaven l’Estat de “dificultar el benestar a Catalunya”.

               Va ser el 30 de juny del 2015 i va fer-ho, segons va assegurar, per “dir prou a l’odi, prou a la separació, prou a la ruptura, prou d’utilitzar diners públics contra la concòrdia, l’estabilitat i la recuperació”. I no només això. L’informe era, als seus ulls, “infame, diu mentides, manipula de manera barroera la realitat i demostra la incompetència” del govern de llavors, liderat per Artur Mas.

               A parer seu, el Govern hauria d’haver presentat un balanç de la legislatura com a Executiu “normal i responsable”, però, per contra, va publicar un document “ple de mentides, que pretén seguir generant odi contra la resta dels espanyols i que divideix els catalans”.

               El document va sortir a la llum el mateix dia que Millo el va estripar i tenia l’objectiu de fer públics els incompliments de l’Estat amb Catalunya, a manera de “llibre negre”. En l’informe, o memorial de greuges, s’hi denuncia “una ofensiva premeditada d’ofec i d’atac a la identitat” amb la pretensió de posar de manifest “la visió monolítica i centralista de l’Estat, la manca de voluntat de diàleg, la inacció davant les propostes de Catalunya i l’atac al model educatiu català, elements que expliquen la voluntat d’una gran majoria dels ciutadans de decidir el futur polític del país”.

Comparteix aquesta entrada