L’espanyolista Jorge Fernández Díaz viu una situació personal difícil degut a una lesió hepàtica greu de la que ha estat intervingut. Cal referir-se amb delicadesa a aquest cas i a les seves derivades ètiques i polítiques.

1. Fernández Díaz ha de ser tractat periodísticament amb el mateix respecte que tots els pacients. Respecte malgrat la radical discrepància política amb l’ex ministre. Discrepància també entre la seva religiositat hereva del nacional catolicisme i dels qui viuen la fe cristiana de manera ecumènica i alliberadora.

2. Una pregunta està sobre la taula. Jorge Fernández Díaz, obsessiu perseguidor amb mètodes criticables del sobiranisme català democràtic i pacífic, acceptaria que li fos trasplantat el fetge d’un sobiranista català si fos necessari? O el rebutjaria per ser d’un sobiranista? Aquest interrogant ja fou plantejat al setembre del 2014 amb motiu d’unes declaracions de Mariano Rajoy. El president Rajoy va defensar la unitat d’Espanya d’aquesta manera: “La solidaritat del sistema nacional de trasplantaments fa possible que un andalús visqui amb un cor català o un madrileny tingui vida gràcies a la generositat d’un gallec”.

3. S’obren un ventall de preguntes. Acceptarien Rajoy, Fernández Díaz i el rei Felipe VI viure gràcies al cor o el fetge d’un sobiranista català si alguna vegada necessiten aquest transplantament? Serien transplantaments inconstitucionals? Acceptarien poder viure gracies al cor o el fetge del ciutadà d’una Catalunya independent?

4. El Govern espanyol, el tripartit PP/PSOE/C’s i la virreina Soraya han de canviar el xip. El sobiranisme té la convicció de que una Espanya sobirana i una Catalunya sobirana mantindrien una relació més democràtica, més lliure, més solidaria. La sanitat catalana no quedaria enfonsada com ho ha desitjat algú segons consta en converses gravades en un despatx ministerial. La democràcia, la llibertat, la solidaritat, la sobirania no te fronteres territorials, ni constitucionals, ni religioses, ni ideològiques.

5. Sobre aquesta temàtica, el periodista Peter Seewald va preguntar al cardenal Joseph Ratzinger quan era arquebisbe de Munich si era donant d’òrgans. El que anys després seria el Papa Benet XVI va contestar: “Sí, encara que suposo que els meus vells òrgans ja no serien molt sol·licitats”. Seewald li va suggerir: “Una idea emocionant. Un africà musulmà amb el cor del cardenal Ratzinger”. I el cardenal va deixar oberta aquesta possibilitat: “Podria ser…”