El missatge de Jesús explicat pel Papa Francesc propugna la llibertat dels cristians contra la llei imposada. L’alternativa evangèlica en el conflicte entre llibertat i legalitat imposada pels poders il·lumina la situació política de Catalunya i el seu procés sobiranista que trenca les reixes d’una deteriorada Constitució espanyola.
Francesc comença la carta apostòlica “Misericordia et misera” amb el relat de la trobada entre Jesús i una dona descoberta en adulteri. L’adúltera ha de ser jutjada i lapidada, segons la llei mosaica. Però Jesús desmunta aquesta legalitat religiosa i política. Ell posa per sempre l’amor de Déu, que inclou la llibertat i el respecte a la consciència, en el centre del conflicte. No hi posa la llei, ni els legalismes, ni la justícia legal. El Papa Francesc escriu: “Quedar-se només en la llei equival a banalitzar la fe i la misericòrdia divina (…) El cristià està cridat a viure la novetat de l’Evangeli (…) Fins i tot, en els casos més complexes, en els que se sent la temptació de fer prevaldre una justícia que deriva només de les normes, s’ha de creure en la força que brolla de la gracia divina”.
El cristià ha d’assumir aquest plantejament evangèlic. La llibertat humana preval sobre l’obligació de complir una legalitat imposada que, a més, no respecta els drets i les llibertats de les persones i dels pobles.
Però hi ha comentaristes del tarannà d‘Antoni Puigverd que escriuen articles, com el titulat “Desobeint” (La Vanguardia), que desqualifiquen barroerament als qui tenen una postura coherent i honrada de no celebrar l’aniversari de la Constitució espanyola. Els desqualificats són, segons escriu, “filòsofs perfectament incardinats en el sistema universitari i cultural nostrat (…) Periodistes de renom i membres conspicus de la nomenclatura cultural”.
Puigverd no és com aquesta gent nostrada. Ell s’instal·la en la confortable nomenclatura de la caverna on no es fan preguntes claus ni es donen respostes. Com obeir i celebrar una Constitució espanyola que discrimina el català a la mateixa Catalunya respecte l’espanyol? Com obeir i celebrar una Constitució que nega que Catalunya és una nació amb els deures i drets propis d’una nació? Com obeir i celebrar una Constitució que persegueix, porta als tribunals i condemna a la ciutadania i els seus representants per obeir la voluntat del poble expressada en les urnes? Per què els cavernícoles no diuen que el primer que destrueix la seva Constitució és el Tribunal Constitucional amb els seus desprestigiats magistrats i les seves sectàries sentències?
(Article publicat a www.tribunacatalana.cat)