Denúncia cristiana i en consciència contra la legalitat injusta

17

Molts demòcrates, perseguits o no per la justícia, consideren que son perseguits per una legalitat injusta i per uns jutges injustos a l’Espanya constitucional i monàrquica.

1.Un episodi evangèlic ( Lluc 18, 1-8), llegit a la missa d’aquest diumenge, descriu una paràbola de Jesús sobre un jutge injust que menysprea a una viuda en un plet. Jesús afirma que aquest jutge no té temor de Déu ni consideració pels homes. I la viuda planta cara a aquest jutge injust.

2. El propi Jesús fou víctima de la legalitat establerta temps després de que hagués explicat aquesta paràbola. L’autoritat religiosa del Sanedrí, encapçalats per Annàs i Caifàs, amb complicitat amb l’autoritat política de Roma, representada per Pilat, condemnaren a un home just, Jesús, a la pena capital. La llei –injusta, inhumana, perversa- s’havia de complir segons la autoritat establerta. 

3. I ara i aquí, en els segles XX i XXI, l’aparell estatal espanyol, en compliment de la seva legalitat establerta, que per mols demòcrates és una legalitat injusta, es dedica a perseguir, entre altres, a presidents de Catalunya. Des del president màrtir, Lluís Companys, a Artur Mas. També a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Però en consciència i en esperit cristià cal denunciar-ho. Cap llei és respectable si atempta contra els drets i les llibertats de les persones i dels pobles. Impera un “desordre establert” en la societat, mai un ordre establert, si la llei atempta contra aquests drets i aquestes llibertats.

4. Unes idees del Nou Testament inspiren aquesta qüestió. “Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats (…) Feliços els perseguits pel fet de ser justos, perquè d’ells és el Regne del cel” (Mateu 5, 6.10). “Cal obeir Déu abans que els homes” (Fets dels apòstols 5, 29) “Crist ens ha alliberat perquè siguem lliures. Així, doncs, manteniu-vos ferms I no us deixeu sotmetre altra vegada al jou de l’esclavatge”. (Gàlates 5,1).

Comparteix aquesta entrada