Ada Colau contra l’alliberament dels oprimits

27

Negar tota referencia a la Mare de Déu de la Mercè en les festes de la Mercè a Barcelona, com fa l’alcaldessa Ada Colau, implica anar contra un símbol i una realitat històriques i cíviques de l’alliberament dels oprimits.

1. ALCALDESSA IGNORANT. Per què les festes de la Mercè porten aquest nom i es celebren entorn del 24 de setembre? Perquè el 24 de setembre es la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè que és una de les nombroses denominacions de l’única Maria, mare de Jesús de Natzaret. Colau ho ignora. La ignorància de l’alcaldessa obeeix a un anticlericalisme tronat i a la voluntat d’amagar als ciutadans, de tota la vida o nouvinguts, el que representa la figura de Maria tant si hom és creient o agnòstic.

2. MARIA REVOLUCIONARIA. Colau deu tenir una imatge reaccionària de Maria. Hauria de saber que Maria es una dona revolucionaria. L’Evangeli de Lluc posa en el cor, en l’acció i en els llavis de Maria aquestes paraules: “Les obres del seu braç (és refereix a Déu) són potents. Dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalta els humils. Omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res”.

3. MARGINATS DE LA BARCELONA DE COLAU. La mare de Déu de la Mercè està relacionada amb l’Orde dels Mercedaris o Orde de la Mercé que està estretament vinculada a la ciutat de Barcelona. L’Orde Mercedària va ser fundada per l’avui sant Pere Nolasc, amb el suport de Jaume el Conqueridor, l’any 1218 a Barcelona. El seu objectiu humà i cristià fou aconseguir la llibertat dels cristians captius. Les cròniques indiquen que els mercedaris varen aconseguir alliberar 60 mil persones fins l’any 1779. La tasca d’alliberament dels més oprimits entre els oprimits continua en l’actualitat. Els mercedaris es una orde de l’Església dedicada especialment a l’assistència solidària dels més necessitats de la societat, inclosa la Barcelona amb una alcaldessa com Ada Colau. Els més necessitats i oblidats com són els malalts, els marginats, els solitaris, els drogoaddictes, els manters, els sense sostre, els refugiats, els presos.

4. PREGÀRIA PER A LA LLIBERTAT. Una de les moltes pregàries a la Verge de la Mercè és la realitzada per Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell i encarregat de la Pastoral Penitenciària. El seu començament diu així:
“Mare de Déu de la Mercè,
Verge de l’esperança,
patrona dels captius i presos,
un any més acudim davant vostre amb sentida confiança
per presentar-vos els nostres germans
afligits per la privació de llibertat.
Vós, Mare pelegrina,
sabeu bé què és viure en el desarrelament,
no trobar estatge, ser rebutjada
I haver de viure amb l’ànima en suspens”.

Comparteix aquesta entrada