“Un simple nas de goma” es el títol d’un article de Salvador Cot publicat a www.el mon.cat. Escriu sobre Toni Albà, el pregoner alternatiu de la Mercé. Segueix el text…

          Un pallasso ha desfermat els nervis. El pregó alternatiu de Toni Albà, espontani i autogestionat, ha generat una curiosa aliança entre els supervivents de l’antiga casta intel·lectual de l’esquerra estatalista catalana i els poders establerts, des de sempre, al vèrtex de la societat barcelonina. Tot plegat, un moviment encapçalat pels dos grans diaris del Cap i Casal, enyorats de l’època en què eren rics i plens. El de Toni Albà és el primer nas vermell de pallasso que és acusat de dividir, amenaçar, dinaminar i no sé quantes desgràcies més. Un simple nas de goma.

          El problema és que aquest pregó de carrer qüestiona el procediment elitista que atorga el privilegi -llibèrrim- de qualsevol alcalde de Barcelona per atorgar l’honor de pregoner a qui millor li sembli. Pérez Andújar té una posició ideològica molt combativa -exactament en el mateix sentit que el grup editorial madrileny pel qual treballa- contra una part molt important de la societat catalana i, en aquest sentit, el mateix nomenament del pregoner és una aposta ideològica nítida. Hi ha centenars de pregoners possibles que no són ni independentistes ni antiindependentistes, la tria no ha estat innocent.

          El problema, en el fons, és que l’unionisme català és incapaç de trobar cap mena de correspondència al carrer. El seu àmbit són els salons del poder i la connexió amb les elits de Madrid. Ningú d’ells no es posarà mai un nas de pallasso. No riuria ningú.

          (Article “Un simple nas de goma” de Salvador Cot, publicat a www.elmon.cat)