1. La caverna espanyola i catalana amaga les paraules del Papa Francesc sobre la independència. Parla d’independència, sobirania, solidaritat, llibertat i drets dels pobles. Ho ha fet en el seu viatge a Equador, Bolívia i Paraguai. Pobles independitzats d’Espanya fa només uns dos-cents anys. Independitzats encara que Espanya deia que Equador, Bolívia, Paraguai, Argentina, Uruguai, Mèxic, Cuba i un llarg etcètera mai aconseguirien la seva independència.
2. El Papa va dir en la missa celebrada al Parque Bicentenario, Quito: “Recordem el bicentenari d’aquell crit d’independència d’Hispanoamèrica. Va ser un crit nascut de la consciència de la manca de llibertats, de ser espremuts, saquejats, sotmesos a conveniències circumstancials dels poderosos de torn (…) A aquell crit de llibertat de fa poc més de 200 anys no li va faltar convicció ni força. Però la història ens explica que només va ser contundent quan va deixar de banda els personalismes, l’afany de lideratges únics, la manca de comprensió d’altres processos llibertaris amb característiques diferents però no per això antagòniques “
3. Francesc va pronunciar un discurs en la II Trobada Mundial de Moviments Populars, a Santa Cruz de la Sierra. Va dir: “Els pobles del món volen ser artífexs del seu propi destí. Volen transitar en pau la seva marxa cap a la justícia. No volen ser tutelats ni patir ingerències on el més fort subordina al més feble. Volen que la seva cultura, el seu idioma, els seus processos socials i tradicions religioses siguin respectats. Cap poder fàctic o constituït té dret a privar els països pobres del ple exercici de la seva sobirania. Quan s’atempta contra aquest dret, noves formes de colonialisme afecten seriosament a les possibilitats de pau i justícia, perquè la pau es fonamenta no només en el respecte dels drets de l’home, sinó també en els drets dels pobles particularment el dret a la independència”.
4. El discurs del Papa sintonitza amb els textos del Pontifici Consell Justícia i Pau i el Compendi de la Doctrina Social de la Església catòlica. Com cardenal arquebisbe de Buenos Aires, Jorge Bergoglio ja feia aquests plantejaments sobre el seu país, Argentina. Així consta a “Sobre el cel i la terra” llibre-entrevista amb el rabí Abraham Shorka.
5. Bergoglio, en aquest llibre que tracta nombroses temàtiques, afirma sobre la independència d’Argentina respecte a Espanya: “L’Església catòlica va tenir molt que veure en el procés de la independència nacional, en aquet camí de 1810 a 1816 (…) La Pàtria no va sorgir al marge de la religió, sinó que va créixer a la seva llum”. Bergoglio critica el paper dels conqueridors espanyols i elogia el paper dels homes d’Església. Explica: “Així com es mencionen els abusos dels espanyols –perquè evidentment vingueren a fer negocis en aquestes terres i a emportar-se l’or- també en l’època de la Conquesta hi hagué homes de l’Església que es dedicaren a la predicació i a ajudar com feu frai Bartolome de las Casas, defensor dels indis davant els atropellaments dels conqueridors (…) Fou gran l’esforç de promoció que varen tenir molts homes de l’Església que no volien entrar en tripijocs amb el poder civil espoliador”.
6. El discurs papal sobre aquesta qüestió té un interès molt especial a Catalunya que viu des de fa temps un procés de sobirania pacífic i democràtic. Interès pels espanyols, els catalans i l’Església.