1. Llàzer Moix, subdirector de “La Vanguardia”, està en contra del sobiranisme. N‘ofereix una caricatura grotesca. Ho fa dues vegades en dos articles sobre balenes. Ell pregunta: “¿Com explicar que tants catalans hagin arribat a creure’s que un mer canvi de passaport els faria més lliures, feliços i rics?”
2. Contesta: ¿Com explicar que un subdirector de “La Vanguardia” hagi arribat a creure’s que la seva pregunta està ben plantejada? No ho està. Fa trampa. Cap sobiranista creu que la sobirania sigui un canvi de passaport. Gràcies a la seva caricatura grotesca, Moix es elogiat per l’ultra dreta espanyolista que en la seva web “Dolça Catalunya” publica un text titulat “Espectacular article de Llàtzer Moix a ‘La Vanguardia’ sobre Artur Mas”.
3. Moix podria buscar bona informació sobiranista. ¿No la troba en el seu diari? Tampoc la trobarà en la caverna mediàtica madrilenya. Ni en les televisions espanyoles, públiques i privades, que marginen el sobiranisme i que en fan un tractament similar al de Moix. El subdirector trobarà bona informació en altres àmbits. A l’”Ara” i “El Punt/Avui”. Al llibre “Es l’hora dels adéus?” de Xavier Sala i Martin. A l’article “Palabras por la independència catalana” d’Albert Sánchez Piñol, que replica de manera impecable un article de Núria Amat, similar al de Moix.
4. Llàtzer Moix, si vol estar ben informat, pot demanar entrevistes a gent de les CUP i de Junts pel Si. Trobarà persones assenyades, documentades, compromeses amb la democràcia i en la defensa de les llibertats i els drets de les persones i dels pobles. Gent honorable com, entre altres, Raül Romeva, Oriol Junqueras, Oriol Amat, Carles Viver Pi-Sunyer, Imma Tubella, Salvador Cardús, Toni Comín, Jaume Cabré, Núria de Gispert, Ernest Benach, Joan Rigol, Xavier Rubert de Ventós, Jaume Sobrequés, Lluís Llach, Carles Puigdemont, Marina Geli, Josep M. Forné, Germà Bel. I el president Artur Mas, querellat per ser i actuar com demòcrata.
5. El subdirector Moix pot consultar al monjo i historiador Hilari Raguer i llegir els seus llibres i articles com “Cristians per la independència” publicat a “El Mati digital”. Presenta el sobiranisme des d’una altra perspectiva. “Des de fa tres segles l’estat espanyol ha brandat la religió com un garrot per espanyolitzar els catalans (…) Nosaltres no pretenem que tots els catòlics catalans tinguin, en consciència, l’obligació de ser independentistes, ni que tots els catalans independentistes hagin de ser catòlics; per això no se’ns pot titllar, com a ells, de nacional catòlics (…) Es doctrina tradicional i universal de l’Església que el quart manament de la Llei de Déu, que mana honorar pare i mare, exigeix igualment estimar Déu i la pàtria (…) Nosaltres no diem quina es la pàtria dels castellans, mentre que ells pretenen definir quina és la nostra, com van voler definir la dels sud-americans independentistes i més recentment la dels saharians. Això és imperialisme i colonialisme”.
6. Moix podria contestar-se la seva pròpia pregunta trampa si té en compte les referències apuntades. I pot accedir a aquesta web, insaeculasaeculorum.cat, que intenta oferir posts didàctics. Exemples. “La caverna amaga les paraules del Papa Francesc sobre la independència”. “Suport del cristià i ex president Jimmy Carter al procés sobiranista”. “A un cristià català no indepe”. “El pare Manel vol un estat català i solidari amb els marginats”. “L’episcopat català defensa la legitimitat del sobiranisme”. “Felipe VI: Catalunya serà el que els catalans vulguin que sigui”. “El Papa Francesc defensa la sobirania i el dret a la independència dels pobles”. “El Papa amb nacions independitzades d’Espanya”