L’opció social cristiana més enllà del fracàs de Duran

34

1. Josep Antoni Duran Lleida, l’home de la suit del Palace, mostra ressentiment i menyspreu contra els seus antics companys de partit, coalició i Govern. Actitud fruit del fracàs duranista.

2. Duran fracassa en intentar presentar-se com home dialogant perquè ell és el principal responsable de la ruptura d’Unió Democràtica i encara vol apropiar-se de l’opció social cristiana catalana. Però més enllà del duranisme hi ha vida social cristiana a Demòcrates de Catalunya, nova organització que sent com propi el llegat polític de l’original Unió Democràtica.

3. Els dirigents de Demòcrates tenen prestigi significatiu. Joan Rigol, Núria de Gispert, Antoni Castellà van a favor del sobiranisme i estan a Junts pe Si. Representen un projecte social cristià obert, raonable, dialogant, lliure, compromès amb Catalunya. Segueixen les petjades de Manuel Carrasco i Formiguera que al ser executat pel franquisme espanyolista va pronunciar el nom de “Jesús” i la frase “Visca Catalunya lliure”. No va cridar “Visca Catalunya confederal”. Un home tan assenyat com Rigol explica: “Si en Carrasco i Formiguera veies a mes de dos milions de conciutadans reclamant la sobirania de Catalunya hagués fet pinya amb tots ells”.

4. ¡Quin contrast amb Duran! La seva Unió, diu, vol donar suport a un govern sobiranista espanyol i està en contra d’un govern sobiranista català. Comparteix el plantejament del front del “no”: PP, PSOE, Podemos, Ciudadanos.

5. Duran impulsa la plataforma Construïm amb possibilitats de convertir-se en partit si convé. El llenguatge i les accions de Construïm és caracteritzen per un estil de ressentiment i menyspreu. Això provoca desercions. La mes coneguda es la de Francesc Torralba. El filòsof i teòleg ho explict: “Em desvinculo formalment de Construïm. No comparteixo la política que s’està duent a terme, molt allunyada de la meva manera de fer”.

6. Torralba i Josep Miro, que és un dels més estrets col·laboradors de Duran, formen part d’un grup de vuit persones que escriu articles a un diari des d’una perspectiva cristiana. Aquest fet demostra que es pot ser cristià propiciant polítiques diferents. La Unió duranista no té l’exclusiva del social cristianisme. En aquest grup periodístic hi ha cristians que han militat o militen en altres partit com Josep Maria Cullell (CDC) i Jordi Lopez Camps (PSC), que participen del sobiranisme català i que estan lluny dl duranisme.

7. Francesc Torralba també es director de Qüestions de vida cristiana. Joan Rigol es membre del seu consell assessor. L’Església i la societat que vol Qüestions queda explicat en una editorial. Afirma: “No som neutrals. No som neutrals en tot el que vol dir la defensa de les ‘arrels cristianes de Catalunya’, tant pel que fa al valor del cristianisme en la nostra vida col.lectiva com pel que fa a la defensa de la nostra identitat nacional”.

Comparteix aquesta entrada