El Papa Francesc dona la raó a sor Lucia Caram

19

1. Sor Lucia Caram ha escrit una carta al papa Francesc amb un contingut i un estil que sembla escrita pel mateix Francesc. Les manifestacions del Papa parlant sobre la missió dels religiosos coincideixen amb l’actuació de la monja argentino-catalana. Li donen la raó en contra dels atacs que rep del Govern espanyol i de la Nunciatura.

2. Lucia Caram exposa a l’”estimat Papa Francesc” les tasques que fa a Catalunya. El seu monestir de Manresa s’ha constituït en una comunitat acollidora al servei de les persones marginades i del projecte humanitzador de Jesús. Afirma: “Prenent partit pels més pobres, busco consens i pactes amb tots els sectors de la societat. I em volen silenciar perquè diuen que això es fer política però la meva única política és la de l’Evangeli”. Denuncia les barreres aixecades a Melilla contra els immigrants. Denuncia la corrupció. Reconeix la seva presència als mitjans de comunicació en defensa de les víctimes. Confessa: “M’han volgut enfrontar amb l’Església però des de l’Evangeli i repetint les seves paraules, papa Francesc, dic qui sóc jo per jutjar als meus germans homosexuals, a les dones dedicades a la prostitució o als matrimonis trencats”.

3. Lucia Caram encara no ha rebut resposta. Sap que a Roma és prudent, però espera que li diguin alguna cosa. Al cap i a la fi, es dona una plena sintonia entre les paraules, els gestos i les actuacions del papa Francesc i les paraules, els gestos i les actuacions del sor Lucia.

4. Un paràgraf del discurs del Papa del passat 24 de maig sobre el sentit de la missió i de la vida religiosa dona la raó al plantejament de sor Lucia. Francesc diu: “¿Qui són els destinataris privilegiats de l’anunci evangèlic? La resposta és clara. La trobem en el mateix Evangeli: els pobres, els petits, els malalts, aquells que sovint són menyspreats i oblidats, aquells que no tenen com pagar-te. L’evangelització, adreçada preferentment a ells, és signe del Regne que Jesús ha vingut a portar. Hi ha un vincle inseparable entre la nostra fe i els pobres. Mai els deixem sols. Això ha d’estar clar especialment per a les persones que abracen la vida religiosa. Amb el vot de pobresa s’escull seguir Crist en aquesta preferència seva, no ideològicament, sinó com ell, identificant-se amb els pobres, vivint com ells en la precarietat de la vida quotidiana i en la renúncia de tot poder per convertir-se en germans i germanes dels últims, portant-los el testimoni de l’alegria de l’Evangeli i l’expressió de la caritat de Déu”.

5. Sor Lucia Caram acaba així la seva carta al Papa Francesc: “Prego per vostè i li demano que vostè pregui per mi en aqueta hora de tantes pressions, de tants suports i de tanta vida compartida. Pretenen que calli però, si ho fes, les injustícies continuaran i les pedres cridaran”.

Comparteix aquesta entrada