24. Dec, 2017
  867 Visites      0 Comentaris

Carta de Nadal al rei del 155 que viu al Palau de la Zarzuela

Bon Nadal, rei de l’Espanya del repressiu 155 que viviu en el confortable Palau de la Zarzuela. Bon Nadal també als exiliats i empresonats,

1. Aquesta lletra està escrita amb esperit cristià. Això vol dir que un rei o un president republicà, qualsevol persona, sigui espanyol o català, estan en igualtat de condicions davant el Déu de Jesús.

2. El confort dels palaus reials contrasta amb la intempèrie on va néixer Jesús o amb exili i la presó on viuen el president i consellers del Govern de Catalunya. Són bona gent, demòcrates, pacífics. Plantaren cara al general Francisco Franco, aquell dictador que va imposar com rei a Juan Carlos I. El president i els consellers exiliats i empresonats no son corruptes com ho són molts del Govern espanyol i personatges relacionats amb altres instàncies de l’estat. No són lladres, ni violadors, ni proxenetes, ni pederastes, ni terroristes. Cap sentència dels discutibles tribunals espanyols pesa sobre ells.

3. El poble de Catalunya, amb una votació pràcticament insuperable, acaba de donar el 21 de desembre el seu suport majoritari a aquests polítics exiliats i empresonats malgrat l’assetjament polític, institucional, econòmic, judicial i mediàtic de que son objecte. Tota Europa, tot el món, ho coneix. Com també sap, digui el que digui la guardia civil, el que va succeir el passat 1 d’octubre. La policia espanyola va reprimir durament a catalans pacífics i desarmats.

4. Les imatges d’aquell 1 d’octubre perjudiquen la imatge del Regne d’Espanya al món. Els resultats electorals del 21 de desembre a favor de les forces sobiranistes si no són acceptats pel règim espanyol perjudiquen la imatge del Regne d’Espanya al món. La continuïtat de l’exili i l’empresonament del president i de consellers del Govern català perjudica la imatge del Regne d’Espanya al món.

5. Ja és hora de que el règim espanyol mogui fitxa en un sentit democràtic, pacificador, d'alliberament, respecte, diàleg i entesa. I per intentar remoure les consciències, unes paraules finals inspirades (i modificades) en un text de Primo Levi (1919-1987), escriptor italià d’origen jueu, resistent antifeixista, presoner al camp d’extermini d’Auschwitz, supervivent de l’holocaust.

Els que viviu segurs
al vostre palau confortable,
els que trobeu al vespre
el sopar calent i cares amigues:

considereu si és humà i cristià
l’exili i la presó
de polítics catalans
que treballen per la democràcia,
la llibertat i la solidaritat.
Penseu que això passa.

Us confio aquestes paraules,
graveu-les al vostre cor
quan sigueu a casa o aneu pel carrer,
quan us fiqueu al llit o us lleveu.

Repetiu-les a les vostres filles.
Que ho sàpiguen
com tot el mon ho sap.
Que plorin com la bona gent plora
pels exiliats i empresonats.
I que mai les vostres filles
us girin avergonyides la cara.

A la xarxa


0 Comentaris



Escriu un comentari

* El correu electrònic no serà publicat