Vida i mort al silenciós i dialogant santuari de El Miracle

105

A la Casa d’Espiritualitat del Santuari de El Miracle (silenciós, dialogant, vinculat a l’abadia de Montserrat) torna a celebrar-se aquest cap de setmana una nova trobada de l’Areòpag 3.0 (espai de diàleg a Atenes entre cristians i grecs durant el cristianisme naixent). Els assistents reflexionaran, debatran, alguns potser pregaran, sobre “La mort i el sentit de la vida”.  És una qüestió quotidiana, existencial, profundament humana. L’ambient és el de “Pau al cor”, com sempre desitja el germà Pau Valls, coordinador de la trobada.

2.-Qui es qui? Què esperes de la trobada?”. Son dues preguntes personals que serviran per presentar-se i trencar el gel entre els assistents. Soc periodista. He treballat molts anys a “La Vanguardia”. Vaig decidir marxar (2.014) degut a unes discrepàncies. En aquest diari havia començat la web www.insaeculasaeculorum.cat (12.09.2008) que, després d’abandonar el diari, vaig transformar en www.avanguarda.cat. (22.10.2015). Aquesta web es defineix així: “Temps i espai oberts a episodis cívics, qüestions diverses de la condició humana i d’experiència cristiana”. Pretén ser crític i alternatiu al desordre establert en els àmbits polític, cultural, social, religiós, eclesial. L’esperit i l’objectiu son promoure els drets i les llibertats de totes les persones i de tots els pobles, inclòs Catalunya.

3.- Una primera pinzellada sobre el que pot esperar-se de la trobada. La mort i el sentit de la vida també podria dir-se el sentit de la mort i el sentit de la vida. ¿Quin és el sentit de la mort? ¿quin és el sentit de la vida? La vida, moltes vegades amb episodis dolorosos. La mort de gent estimada. La mort forma part de la vida. Es una experiència personal i objectiva. Un interrogant és el de si la vida, en el fons, forma part de la mort. Una aposta. La vida forma part de la mort i la transforma. Ho penso així. Ho crec. Ho intueixo. Ho desitjo. Ho espero. Pensament, fe, intuïció, desig, esperança son elements de la condició humana arreu i de tots els temps. El creient, el cristià per exemple, creu, amb dubtes o no, i amb elements agnòstics. L’agnòstic, i/o el no creient, amb dubtes o no, pot obrir-se a la fe. L’experiència demostra que el diàleg entre creients i agnòstics és possible.

4.- “Homo sum, humani nihil a me alienem puto” va escriure Publi Terenci Àfricà (184-159 abans de Crist). “Soc home i res del que és humà no m’és aliè”.

5.- Una segona pinzellada. Em confesso cristià. Millor dit, crec que humanament val la pena intentar ser bon cristià. Això es realitza sobretot per pensar, viure i actuar segons l’esperit solidari i alliberador de l’Evangeli de Jesús. Alliberament de tota esclavitud. També passa per navegar entre dubtes, lectures, reflexions, diàleg.

Comparteix aquesta entrada