Carta a Jordi… La innocent Laura Borràs no és una delinquent

89

Hola Jordi… No revelo els teus cognoms. (La nostra breu i cordial conversa a la pastisseria Mauri és privada). Dius que has vist el meu article “Laura Borràs innocent i resistent davant el ‘lawfare’ (tergiversació del dret)’” a la meva web www.avantguarda.cat però que encara no l’has llegit.

2.- Fas, però, dues afirmacions: “No m’agrada la Laura Borràs. És una delinqüent”. Òndia, Jordi!. Contesto. Agradar-te o no un polític o una persona és molt subjectiu. A mi m’agrada la Laura Borràs… pel seu sentit ètic i d’autoexigència; pel seu nivell cultural, didàctic i de gestió molt superior a la de molts polítics, diputats, periodistes, jutges; pel seu compromís polític i nacional català; per la seva capacitat de resistència; per la seva acció a favor d’una Catalunya democràtica, lliure, solidària, culta, sobirana, independent…

3.- La teva segona afirmació, Jordi, és que Laura Borràs és una delinqüent. Òndia, Òndia. Discrepo radicalment. Et recomano la lectura de l’article abans mencionat que recull la postura de la mateixa Laura Borràs amb arguments sòlids. A més, el sistema judicial del règim espanyol i el seu aparell policial encara tenen profundes arrels franquistes, ¿o no?, i estan desacreditats a les democràcies occidentals. Per tant, és legítim i coherent afirmar que el de Laura Borràs és un cas de manual de “lawfare” (us i abús tergiversat del dret, de falses acusacions, de falta de proves, de persecució política). “Lawfare” que compta amb la vergonyosa complicitat de sectors polítics i mediàtics. El que els importa és destruir el discrepant polític i intentar convertir-lo en un perillós enemic a abatre…

4.- Laura Borràs, ben assessorada per Jaume Alonso-Cuevillas (catedràtic, economista, president del Col·legi d’Advocats de Barcelona entre 1977 i 2005… ) compta també amb un “Informe independent sobre el lawfare a Laura Borràs”, que aclareix totes les qüestions relacionades amb el cas. Ha estat elaborat per David Ros Serra (economista, interventor municipal) i Isidre Llucià Sabarich, (doctor en dret, interventor i secretari municipal) que son membres del prestigiós Col.lectiu Maspons i Anglasell.

5.- Comentari final. Ara que ha finalitzat la Setmana Santa és oportú referir-se a la justícia i la informació a la llum de textos neotestamentaris (que també són textos informatius). Hi ha un periodisme que no fa preguntes. Ni informa. Fa sentències. Hi ha sentències de jutges justos. Hi ha sentències de jutges injustos. Se’n diu lawfare. Un cas. Jesús, home just i bo, és jutjat i condemnat per un aparell judicial pervers. Aquest episodi de Jesús es repeteix moltes vegades arreu i al llarg de la història. Interpel.la a tothom. A jutges, autoritats, polítics, ciutadania. A cristians i gent de bona voluntat. A reveure, Jordi…

Comparteix aquesta entrada