Laura Borràs innocent i resistent davant el “lawfare” (tergiversció del dret)

120

Laura Borràs (Junts i presidenta del Parlament en plena turbulència política) defensa la seva innocència amb sòlids arguments contra l’assetjament per un cas de manual de lawfare (us i abús tergiversat del dret) que compta amb la perversa complicitat d’alguns sectors polítics i mediàtics. Una sentència condemnatòria va ser dictada el 30 de març del 2023 pel TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya). Laura Borràs torna a explicar, al cap d’un any, la seva postura a les xarxes socials…

2.- “Avui fa un any que el TSJC va emetre una sentència en que em condemnava a quatre anys i mig de presó i a tretze d’inhabilitació per dos delictes que no he comés. Insisteixo a defensar la meva innocència i honorabilitat amb arguments aportats per l’informe Ros-Llucià. Molta gent ni sap de què m’han acusat ja que el lawfare busca intoxicar amb acusacions falses, soroll mediàtic que impliqui dubte social i després remata la feina barroerament fent ús del seu poder”.

3.- “Fraccionament de contractes? @EconomRosDavid  és diàfan: no hi ha fraccionament. Confusions interessades al servei d’una condemna social davant de ‘delictes bruts’: malversació? Falsedat documental? Corrupció? Ni una cosa ni l’altra. Cap corrupció com diu la mateixa sentència i expliquen experts en contractació com @EconomRosDavid, @IsidreLlucia i @Col_Maspons”.

4.- En matèria de llei de contractació vaig actuar correctament, dins de la llei. Com explica @EconomRos David el que no es pot fer es aplicar una llei posterior a fets anteriors, aprovats pels interventors de @gencat. Conclou: ‘com va contractar Laura Borràs és com s’havia de fer”.

5.- “@JACS JaumeACS va moderar l’acte de la sectorial de @JXCat_Justicia de @JuntsXCat introduint el cas, parlant de la vergonya democràtica de l’aplicació del 25.4 del @parlamentcat i fent spoilers sobre el cas ordit amb la voluntat d’apartar-me de la política”

6.- “En la presentació de l’informe elaborat per @economRosDavid i @IsidreLlucia vaig explicar que tots els contractes de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) requereixen l’autorització prèvia i la comprovació posterior d’un interventor per garantir que la feina es fa i es fa bé. Tota la contractació està feta amb tots els mecanismes de control i d’acord amb la llei de contractes vigent entre 2013 i 2017. I el Tribunal afirma que no vaig usar el tipus de contractació predeterminat, tot i que la contractació menor és l´única que s’utilitza a la ILC”.

7.- “Per això el més sorprent és que la sentència dona com fets provats  fets que no poden ser provats perquè no s`han produït. El tribunal no demostra amb proves la meva culpabilitat i el vot particular diu que la falsedat documental només s’ínclou per posar penes de presó. L’autora argentina Silvina Romano explica els elements que s’han de produir per poder parlar de lawfare, de persecució política. I el meu cas inclou tots els indicadors, començant per la vulneració  de drets fonamentals, que he patit abans, durant i després del procés. També s’ha produït la fabricació d’un relat públic per fer digerible una condemna desmesurada, i s’ha volgut associar el meu nom al concepte de corrupció, tot i que la sentència deixa ben clar que no hi ha hagut ni enriquiment personal il·lícit ni perjudici a l’erari públic”.

8.- “No em canso d’agrair el suport que rebo de tanta gent. Perquè la rendició no és una opció per a mi. Per això he defugit solucions personals i pactes. Perquè vinclar-se és facilitar que la repressió faci l’efecte que persegueix. La vostra força em permet resistir. Gràcies!.

Comparteix aquesta entrada