¿Agnosticisme i/o fe cristiana?… El periodista Enric Juliana escriu a les xarxes: “Buona Pasqua dicen estos dias en Italia, donde el lunes es festivo. Más acento en la Resurrección que en el Calvario. El Viernes Santo es especialmente intenso en Sicilia y en todo el Sur (antiguo Reino de las Dos Sicilias). En el norte es más recogido. En Roma, el Papa”.

2.) Comentari a Juliana… Bona Pasqua es diu aquests dies a Catalunya, on el dilluns es festiu. Hi ha mes accent en l’esperança de la Resurrecció també humanament, però abans o alhora hi ha Calvari.   Dijous Sant, Divendres Sant, Dissabte Sant,  Diumenge de Pasqua… són dies especialment intensos. ¿I el Papa de Roma? Només es Papa, la qual cosa exclou el papisme que és una degradació de la figura papal. El que es determinant és que ell i tothom intenti ser bon cristià.

3.) Ser bon cristià, sigui dit en poques paraules, implica ser lliure i compartir/solidaritzar-se en l’alliberament de les persones i dels pobles (democràcia, llibertat, solidaritat, sobirania, independència). Implica estimar als altres, especialment als mes febles. Implica demanar perdó i saber perdonar. Implica confiar en el Déu de Jesús, un Déu que potser ens costa d’imaginar però que sentim i desitgem des del fons del cor i de la realitat. Tot això queda ben explicat en el Parenostre... pregària personal i comunitària que te sentit per a tothom, pels creients i gent de bona voluntat, per petits i grans, per savis i per gent que no ho som tant.

4.) Pasqua significa pas. Passar de tot tipus d’esclavitud (personal, laboral, política…) a la llibertat. Passar de la foscor a la llum. Passar de la pau falsejada i imposada a la pau autèntica. Passar de la ignorància a la saviesa. Passar de la mort a la vida.

5.) Unes consideracions finals… “Jesús va ser condemnat i crucificat (…) Va patir enmig d’un Déu amagat. Va cridar: ‘Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?’  (…) Aquesta manca de sentit té un sentit per a nosaltres. Per la mort de Jesús, Déu ens assegura: no us abandono mai, tampoc  en l’eclipsi de Déu (…) El crucificat no resta en la creu. Viu sempre en el cor dels creients (…) L’experiència pasqual és experiència de Déu. Pasqua es sempre allí on hom es troba amb Déu com a poder que crida el no-res a l’existència” (“La fe cristiana. Una saviesa oberta almon d’avui”.CPL. Gerd Theissen).