Immigració. Supremacisme espanyol. Acollida catalana

187

PUNT. No es coneixen els termes de les negociacions entre PSOE i Junts sobre immigració però “el discurs dels independentistes és més identitari que social”, segons l’article “Immigració i avenços socials”. Òndia! ¿Com l’autor de l’article, el periodista Lluís Foix, pot fer aquesta afirmació per desqualificar l’independentisme  si admet que desconeix el contingut de les negociacions?

CONTRAPUNTS.- 1- L’experiència històrica i actual, en canvi, demostra que Espanya practica un supremacisme contra la Catalunya que vol ser estat, entre altres raons, per oferir una bona acollida a la immigració. “Supremacisme: Segons el supremacisme, l’existència de col·lectius suposadament superiors (per raons de raça, llengua, religió, cultura, sexe, etc.) legitima la discriminació, la subjugació o la segregació dels considerats inferiors” (Gran Enciclopèdia Catalana).

2.- El colonialisme dels conqueridors espanyols es denunciat pel Papa Francesc des de que Jorge M. Bergoglio era arquebisbe de Buenos Aires. Bergoglio / Francesc va parlar sobre aquesta qüestió en el llibre/entrevista “Sobre el cielo y la tierra”, pàgina 186). Bergoglio: “Así como se señalan los abusos  de los españoles -porque evidentemente vinieron a hacer negocio en estas tierras, a llevarse el oro- también en la época de la conquista hubo hombres de la Iglesia que se dedicaron a la predicación, a la ayuda como fray Bartolomé de las Casas, defensor de los indios ante los atropellos de los conquistadores (…)”.

3.- La denuncia realitzada per Bergoglio (març 2013) encara avui te plena vigència (juny 2023). “Els governs d’Espanya i del Marroc tenen les mans tacades de sang” son paraules del franciscà Santiago Agrelo, arquebisbe de Tànger, sobre la massacre amb centenars de morts i ferits que va haver-hi a Melilla contra els immigrants. Aquest comportament de les autoritats espanyoles i marroquines contra els immigrats es qualificable de supremacisme, de racisme, de xenofòbia.

4.- El supremacisme i el colonialisme polític i cultural espanyol contra la democràcia i contra Catalunya s’intensifica durant la llarga dictadura de Francisco Franco. La  dictadura franquista no respecta els drets i les llibertats de la nació catalana, imposa el castellà, prohibeix el català. Franco nomena a Juan Carlos com rei d’Espanya consolidant la continuïtat del franquisme amb les institucions del règim actual. La guerra bruta, l’espionatge i les clavegueres de l’estat contra l’independentisme català democràtic i pacífic es mantenen. Succeeixen tristos episodis com els de Melilla que mai son aclarits pels estaments judicial, policial, governamental. Els aparells de l’estat justifiquen la seva actuació amb els arguments de que la “unidad de España” i el “Todo por la patria” prevalen sobre la democràcia, els drets i les llibertats.

5.- Que pot fer l’independentisme català? Catalunya planteja la necessitat d’un estat propi per dotar-se i gestionar els mitjans institucionals, polítics, culturals, econòmics que facin possible oferir als immigrants una bona  acollida social, justa, solidària, cultural, lingüística, democràtica, lliure, de benestar, de progrés. Tot això no te absolutament res a veure amb la massacre de Melilla.

Comparteix aquesta entrada