La immigració torna a mostrar que Catalunya no és Espanya

232

Els pares dels primers nadons nascuts a Catalunya no son d’origen català. Aquesta circumstància provoca consideracions demagògiques sobre el present i el futur de Catalunya com a poble i nació.

2.- L’espanyolisme, des de PSOE a VOX en sintonia amb la dictadura franquista, sosté que la intensificació de la immigració ha de servir per espanyolitzar Catalunya, diluir la catalanitat (llengua, cultura, història, dret, història, institucions…), debilitar l’independentisme, dividir la societat catalana…

3.- El catalanisme polític, per la seva part, ha d’enfortir els valors i signes d’identitat de Catalunya en tots els àmbits. Per exemple, en els àmbits econòmic, social, cívic, mediàtic, escolar… També en la convivència basada en la democràcia, la llibertat, la solidaritat, el sobiranisme, la independencia.

4.- Les institucions de Catalunya han de vetllar per tal que els catalans d’origen respectin als nousvinguts i també perquè els nousvinguts respectin els catalans d’origen. El Govern, el Parlament, les diverses institucions, la societat civil han d’impulsar i realitzar una política de recepció de la immigració. Recepció és molt més que mera integració

5.- Catalunya, però, no te els mitjans polítics i econòmics per realitzar de manera eficaç una política de recepció que sigui humana,  cordial  i justa. I es que els mitjans polítics i econòmics respecte el tractament del fenomen migratori  queden en mans del Govern i de les institucions del règim espanyol. Un Govern i un règim espanyols que abandonen la solidaritat amb el poble sahrauí i prefereixen el despòtic règim marroquí. Un Govern i un règim espanyols insolidaris amb els immigrants procedents del nord d’Àfrica i que troben la mort en el Mediterrani. Un règim i un Govern espanyols que permeten els indecents centres d’internament d’estrangers. Un règim i un Govern espanyols que obliguen a tothom a ser espanyols i imposen el castellà.

6.- Quina diferència entre la política espanyola i la política catalana! Un exemple. Jordi Pujol va escriure “La immigració, problema i  esperança de Catalunya” (1979) i ja va deixar clar que “es català qui viu i treballa a Catalunya, i en vol ser”. El catalanisme respecta la llibertat de les persones, i no obliga a ser català. Hi ha una radical diferència entre l’espanyolisme i el catalanisme sobre la immigració. La immigració torna a demostrar que Catalunya no és Espanya ni Espanya és Catalunya.

Comparteix aquesta entrada