“Dios es español y está de parte de la nación” (espanyola, per suposat) segons una pancarta a les manifestacions ultres de Madrid. Aquest lema viola la lletra i l’esperit bíblics i evangèlics. Els seus textos, vigents avui i arreu, no diuen res de que el Déu de Jesús sigui espanyol, vagi a favor d’Espanya i que Déu sigui com els reis.
2.- Déu no es espanyol. Déu no és presoner de cap règim, ni del nacionalcatolicisme, ni d’una monarquia. Déu és amor. “Estimats meus, estimem-nos els uns als altres, perquè l’amor ve de Déu. Tothom que estima ha nascut de Déu i coneix Déu. El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor” (1 Joan 4,7)
3.- El Déu de Jesús no es rei, ni actua ni parla com un rei. Jesús contesta a Pilat (Joan 18, 36): “La meva reialesa no és d’aquest món. Si fos d’aquest mon, els meus homes haurien lluitat perquè no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no es d’aquí”.
4.- El poder repressor romà i l’establishment del poble s’alien i posen al cap del Jesús crucificat un rètol on constava la causa de la seva condemna: “Aquest és Jesús, el rei dels jueus”. Amb ell foren crucificats dos bandolers. ¿Qui es aquest Jesús, home bo, alliberador, solidari i obert a Déu?
5.- El Regne de Déu, predicat i realitzat per Jesús i els seus seguidors, és infinitament més humà, solidari, lliure i esperançat que els poders instal·lats a la Zarzuela i la Moncloa. Exemples: “Jesús recorria tot Galilea , ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena” (Mateu 4, 23). “Llavors Pere digué: Ara veig de veritat que Déu no fa distinció de persones, sinó que es complau en els que creuen en ell i obren amb rectitud, de qualsevol nació que siguin” (Fets 10, 34-35)
6.- L’Evangeli de Mateu no fa cap referència a la Constitució espanyola ni a cap rei. Mateu enumera les Benaurances que constitueixen una proposta alliberadora i radicalment humana.