Reflexió sobre Catalunya i Espanya. Els jutges no són Déu i seran jutjats per Déu

161

Una reflexió sobre Catalunya i Espanya ha de tenir en compte avui la situació política… regionalisme, sobiranisme independentista; policia patriótica, espionatge, perseguits, empresonats, exiliats; judicis, sentències, condemnes,  indults, amnistia. Un cristià te la convicció que els jutges no son Déu i que seran jutjats pel Déu de Jesús, un home bo que fou jutjat i condemnat por un sistema judicial injust.

2.- El conflicte entre un aparell judicial injust i uns justos perseguits es dona arreu i en tots els temps. Jesús de Natzaret, gran referent cívic i de fe, va tenir durs xocs amb els mestres de la llei. Jutges, fiscals, advocats de l’estat, tribunals son els “mestres de la llei” d’avui en llenguatge  evangèlic. Jesús qualifica amb paraules molt fortes als mestres de la llei i als fariseus. Els hi diu “hipòcrites, guies cecs, estúpids, sepulcres emblanquinats, plens de maldat, serps, cries d’escurçons” (Mateu, 23).

3.- Els jutges son jutjats pel Déu de Jesús. El Déu misericordiós pren partit a favor dels pobres, marginats, calumniats, perseguits, exiliats, empresonats. Jesús ho adverteix: “Aneu amb compte amb els mestres de la llei (…) Seran judicats amb mes rigor” (Marc 12, 38-40).

4.- Una “justícia” injusta contra dirigents cívics i polítics es una constant arreu i al llarg de la història. Dirigents democràtics i pacífics son tractats com perillosos delinqüents violents. El sistema judicial polític i religiós configurat per les autoritats jueves i les forces d’ocupació romanes varen prendre una decisió contra Jesús. Decidiren, en nom de la llei establerta, detenir-lo, calumniar-lo, torturar-lo, vexar-lo, insultar-lo, jutjar-lo i condemnar-lo a mort de creu. Una “justícia” injusta va condemnar a un home just, bo i alliberador  com Jesús.

5.- Sobre el cas de Jesús… “Tot el Sanedrí buscava una falsa declaració contra Jesús per fer-lo morir, però no en van trobar cap tot i que es van presentar  molts falsos testimonis” (Mateu 26,59-60). La farsa del judici contra Jesús mostra que “el gran sacerdot s’esquinçà els vestits exclamant: per què necessitem més testimonis? Que us en sembla?. Ells respongueren: mereix pena de mort” (Mateo 26, 65-66).

6.- Sobre aquests esdeveniments Joseph Ratzinger / Benet XVI hi reflexiona en el capítol “El procés de Jesús” del llibre “Jesús de Natzaret”. Explica: “En Jesús apareix l’ésser humà com a tal. En ell es manifesta la misèria de tots els colpejats i nafrats. En la seva misèria es reflecteix la inhumanitat del poder humà, que esclafa així l’impotent (…) Pilat s’asseu al setial del jutge i profereix la sentència de mort. Sabia que aquest Jesús no era un delinqüent polític i que havia de ser absolt (…) Com a prefecte, ell representava el dret romà sobre el qual es basava la pax romana, assegurada amb el poder militar. Però amb el poder militar, tot sol, no es pot establir cap pau. La pau es fonamenta en la justícia (…) Una absolució de l’innocent podia fer mal a ell personalment i podia provocar ulteriors molèsties i desordres que calia evitar. La pau va ser en aquest cas per a ell més important que la justícia (…)  Així potser va calmar la seva consciència. De moment tot semblà anar bé. Jerusalem va restar tranquil.la. Però el fet que la pau, en darrera instància, no pot ser establerta contra la veritat havia de manifestar-se més tard”.

Comparteix aquesta entrada