Rèplica de Joan Maragall als Aznar i González: “Adéu Espanya”

230

A la postura i les paraules dels José Maria Aznar  (PP) i Felipe González (PSOE) imposant l’espanyolisme contra els drets i les llibertats de les persones i dels pobles com Catalunya se’ls hi pot aplicar l’adéu de Joan Maragall. El poeta acaba la seva “Oda a Espanya” amb un “Adéu, Espanya”. Fou escrita el 1898 i té plena vigència en aquest 2023. La llibertat poètica, cívica i catalanista  de Joan Maragall xoca amb la historia i la realitat cavernícola de l’espanyolisme aznarià i gonzalezià

2.- Un tuït, signat per “un sr de Barcelona, circula per les xarxes…

“Hi ha una Espanya que et diu que els catalans som els dolents. L’Espanya de les armes de destrucció massiva i la invasió de l’Iraq. L’Espanya dels peus sobre la taula en una reunió a les Azores. L”Espanya de l’11M i el “no sé qui ha atemptat a Atocha“. L’Espanya que va casar la filla a El Escorial i el va retransmetre per TVE1. L’Espanya del Consell Ministres amb més imputacions i condemnes de la història europea. L’Espanya anotada a la llibreta de Jeffrey Epstein. L’Espanya de l’Endesa, abans estrangera que catalana. L’Espanya de les privatitzacions poc auditades. L’Espanya condemnada per associació criminal per delinquir. L’Espanya de la seu embargada. L’Espanya del “Pujol, enano, habla en castellano”. L’Espanya de Cerberus i altres fons voltor. L’Espanya de missa, cabells engominats i pecats privats. L’Espanya del “Qui és la DGT per dir-me quan puc beure?” . L’Espanya de la llotja del Bernabéu, amb un cigar a la boca i mirada desdenyosa. L’Espanya de la unitat d’Espanya, però des de Madrid. L’Espanya del “Todo por España” però sense els espanyols. L’Espanya a qui tu tant li fas.  L’Espanya que es pixa a la teva cara, es caga en els teus fills, pares, amics, mentre et belluga la bandereta per la cara, de forma hipnòtica… “mira’ls, quins estúpids, els xiulo l’himne i tots em segueixen, com gossets”. L’Espanya que va ser del Cara al Sol, del Frente de Juventudes i l’estraperlo. La que va afusellar el teu avi. La que va regar de sang les cunetes. L’Espanya que el va omplir, omple  i omplirà les butxaques al Borbó, a qualsevol d’ells sigui a Suïssa, a Roma o als Emirats. L’Espanya que va poder ser i no va ser. L’eterna promesa incomplerta. L’Espanya que avui et demana que surtis al carrer, una altra vegada, hipnotitzat amb la rojigualda i el xiulet d’un himne sense lletra. Aquesta Espanya. Tu mateix…”

3.- L’anterior text és molt comentat pels internautes referint-se  els líders del PP i del PSOE. L’Espanya dels GAL i de la calç viva, el Catalangate, les clavegueres de l’estat. L’Espanya que retalla l’Estatut. L’Espanya que fa una interpretació franquista d’una Constitució amagant que el text constitucional permet l’amnistia i que respecta els principis del pacte internacional dels dret civils i polítics inclòs el d’autodeterminació. L’Espanya  del milers de perseguits, del “a por ellos”, del “les hemos jodido la sanidad (Jorge Fernàndez Diaz), del “hay que desinfectar Catalunya del virus independentista” (Josep Borrell), “¿de quien depende la fiscalia?” (Pedro Sánchez), del “por el bien de Espanya hay que bombardear Barcelona cada 50 años” (general Espartero). L’Espanya que inclou l’independentisme català democràtic  i pacífic en un informe europeu sobre terrorisme (Pedro Sánchez). L’Espanya de “todo el mundo al suelo” (teniente coronel Tejero). L’Espanya de “viva la muerte, muera la intel·ligència (general José Millan Astray). Del “antes una España  roja que una España rota” (José Calvo Sotelo). L’Espanya de Juan Carlos I imposat com a rei pel dictador Francisco Franco. No es estrany que aquesta Espanya, amb el suport de les mes altes instàncies, tingui la corrida de toros com festa nacional on es torturen els animals.

Comparteix aquesta entrada