En el primer relat de la creació de l’home apareix com a imatge de Déu: sobirà sobre la terra i sobre els animals. En el segon relat, l’home apareix fet de terra com totes les altres criatures.
12.- Déu ha posat dins el cor de l’home ganes d’eternitat i d’alegria. L’eternitat recorda la caducitat, l’alegria l’oblida.
13.- En el centre del Nou Testament hi ha la FE: tot el que s’esdevé en el cel i en la terra, només obté força alliberadora, si es captat per la fe.
14.- L’AMOR en el Nou Testament es torna valor màxim: fa que un en els altres homes hi descobreixi la imatge de Déu. Déu és amor.
15.- Déu no abandona els homes, fins i tot quan ells es creuen abandonats de Déu.
16.- El racisme és pecat. Però el predicador baptista Martin Luther King es lliurava al seu somni d’igualtat que va acompanyar molts d’altres després del seu assassinat (…) Francesc d’Assís va projectar una vida a favor de la pau
17.- Tota inhumanitat cal que esdevingui història de passió amb una creu que delata la injustícia, i una resurrecció que retorna la dignitat a les seves víctimes
18.- Tot allò que és reprovable, roman reprovable per sempre; tot allò que és bo es eternament.
19.- Així és l’experiència religiosa: Déu es fa present i es alhora absent. És una presència absent (…) Qui s’obre a un i altre es troba amb Déu
20.– (Punts vinculats al llibre “La fe cristana. Una saviesa oberta el món d’avui”, del pastor, teòleg i biblista Gerd Theissen.