El tertulierqui F-M Àlvaro te l’encàrrec de blanquejar el regionalisme d’ER, Rufián, PSOE, La Vanguardia

325

PUNT.- Francesc-Marc Àlvaro és un periodista, o millor un tertulierqui i polític sectari, del Grupo Godó, que surt de la foscor i passa a la claror que indica que formarà part de la candidatura d’ER a Barcelona en les eleccions espanyoles del 23 de juliol.

CONTRAPUNTS .- 1.- Tot fet te un context. Aquest context alvaronista mostra que Àlvaro és un godó de cap a peus. Està mimat periodísticament, políticament i econòmicament per Javier de Godó, Conde de Godó i, per concessió de Juan Carlos I, Grande de España. Aquest Juan Carlos es el rei imposat pel dictador Francisco Franco i avui fugit degut a foscos afers financers i de faldilles. ¿O no, Àlvaro?

2.- Àlvaro es servent fidel al Conde de Godó i Grande de España, cap de la ben subvencionada La Vanguardia. Tenint en compte que es tracta de subvencions públiques, en part concedides pel Govern regionalista i minoritari d’ER, es democràticament exigible que Àlvaro aclareixi públicament la remuneració que rep de la família Godó per les seves cròniques a La Vanguardia i les seves tertúlies a RAC1.

3.- La missió del godó Àlvaro continara essent, en la campanya electoral i en el Congreso de Diputados, la mantinguda en els darrers temps. Te l’encàrrec d’oposar-se al sobiranisme i de blanquejar el regionalisme de La Vanguardia, d’ER (España Reunificada) i del seu pacte amb el PSOE… El PSOE borbònic i juancarlista, el PSOE dels GAL, del repressor 155, del Catalangate, de Ia policia patriòtica, de les clavegueres de l’estat… Àlvaro també te l’encàrrec de blanquejar el seu cap de candidatura, Gabriel Rufián, bon amic de VOX i destacat lerrouxista espanyolista i demagog a Barcelona, a Santa Coloma de Gramanet, a Madrid, arreu…

4.- Fora bo que Francesc-Marc Àlvaro renunciés com a cap del consell de redacció de Serra d’Or. Ni que sigui perquè està ultra ocupat en la seva feina emblanquinadora. “Blanquejat: Capa de calç o de guix amb que es emblanquinada una paret, un sostre, una façana” (Diccionari de la lengua catalana)

Comparteix aquesta entrada