Alfons Duran-Pich “Votaré a Trias, fart del tàndem Colau / Collboni i de l’autonomista Maragall”

402

Alfons Duran-Pich (sociòleg, psicòleg, economista, industrial, docent, periodista) ho argumenta de manera molt clara i coherent en el seu prestigiós blog alfdurancorner.com. Afirma que “votaré al senyor Trias, fart del tàndem Colau / Collboni i de l’autonomista Maragall”. Segueix bona part de l’article “L’opinió publicada” que pot llegir-se sencer al blog mencionat.

2.- “Jo visc a Barcelona i m’he de cenyir a aquest àmbit urbà. Sé què ha fet la senyora Colau aquests vuit anys, amb la col·laboració entusiasta els darrers quatre anys del PSC-PSOE. I allò que ha fet no m’agrada. No m’agrada res. No la votaré . Ni a ella ni al senyor Collboni, que com a representant socialista (partit que va recolzar els de la porra” al 155), té tanta responsabilitat en els desgavells com la seva associada, ja que ha governat amb ella. Ells estan molt contents amb tot allò que han fet. Tenen les poltrones assegurades, si no és aquí serà allà. Han fet de la política el seu sistema de vida. Tenen bons sous i bones regalies. I presumeixen d’esquerres, encara que han transitat amb èxit de l’esquerra de les barricades a l’esquerra caviar” .

3.- “Tampoc votaré el senyor Maragall. Ja vaig dir en una altra ocasió que ho veig gran. És la típica persona que va néixer “major”, la qual cosa de vegades resulta avantatjós i de vegades no. Aquest cop no. A més pertany, en la seva segona etapa com a militant, a Esquerra Republicana, el partit que simbolitza el poder autonòmic. Com a independentista independent, no ho puc votar”.

4.- “Votaré el senyor Trías, representant d’una cosa ambigua que s’anomena Trias per Barcelona, ​​on els militants i simpatitzants de Junts han de tapar-se el nas per votar, vista la campanya del candidat i les vel·leïtats de la majoria del seu equip. Ho votaré sense entusiasme perquè és el menys dolent de tots, com assegurava Winston Churchill sobre la democràcia respecte a la resta de sistemes polítics. Espero i desitjo que tots els barcelonins farts del tàndem Colau-Collboni el votin, encara que tampoc els entusiasmi. En un cas d’emergència com aquest i abans que la ciutat de Barcelona es transformi definitivament en un parc temàtic a l’estil Port Aventura, cal centrar el vot en l’únic candidat que pot fer fora aquesta gent. No cal dispersar el vot. El resto de candidatos son aficionados. No merece la pena ni citarlos”.

5.- “Ja sabem que bona part de l’electorat no acudeix a les urnes per sistema. Ni els ho plantegen. Viuen al marge de la societat. No tenen dret a la queixa. Hi ha un altre col·lectiu, que de vegades –i aquesta és una- pot assolir certa dimensió, que no votaran o votaran en blanc. Argumenten que la seva posició expressa una crítica al sistema de partits, al procés de selecció dels candidats, al fàrrec de procediments, etc. Si ho fan això s’equivoquen. És paper mullat. La seva postura pretesament crítica només afavoreix els “gilipolles” que ens governen i que poden continuar governant si no es vota encertadament“.

6.- “Perquè aquesta vegada no es tracta de girar a l’esquerra o a la dreta (conceptes transvestits per la política professional) sinó de gestionar amb eficàcia i de manera eficient aquesta cosa pública que s’anomena ciutat, poble, villorrio o agrupació urbana. Això no és un esport d’aficionats ni un concurs televisiu. És un compromís públic amb la ciutadania i requereix experiència, coneixements i una provada honestedat, tres components que acostumen a escassejar. Encara que sigui per una sola vegada, no frivolitzem, si us plau”

Comparteix aquesta entrada