Divendres Sant esperançador de la presidenta Laura Borràs

222

Laura Borràs, des del fons de la seva intimitat, deixa escrit a les xarxes unes paraules adients al Divendres Sant. Aquestes: “Tingues pietat de mi, Déu meu, mira com ploro. Mira el meu cor i els meus ulls que ploren amargament davant teu. Tingues pietat! (…)  ‘La passió segons Sant Mateu’ de J.S. Bach, una de les pregàries més simples i més intenses: la d’un fill que es mor davant els ulls del seu pare (…) Una pregària que, amb la música de Bach, esdevé molt més que una oració, un càntic, un lament o un plor”.

2.- La presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, independentista demòcrata i pacífica, es objecte de cacera com escriu Ramon Cotarelo, sempre lúcid i punyent. Diu: “Odien amb tota la força de llurs ànimes fosques la presidenta Borràs perquè és la depositària de la confiança d’un poble i el far que mostra el camí del seu alliberament”.

3.– Les paraules de l’odiada Borràs mostren la seva categoria personal, ètica, cultural, política. ¡Que lluny queden els seus adversaris i el seu llenguatge com, per citar-ne alguns, Magda Oranich, Pere Aragonès, Oriol Junqueras, Salvador Illa i una llarga llista de sectaris que s’alineen amb la sentència del jutge espanyol Jesús Maria Barrientos. Una sentència espanyola criticada amb sòlids arguments per juristes experts i per demòcrates que sostenen que el dret d’autodeterminació i les urnes no son mai delicte ni terrorisme.

4.- Retornem al Divendres Sant. El Jesús bo i just és perseguit i condemnat degut a un complot i a la complicitat entre el poder ocupant polític romà i la cúpula religiosa jueva (no del poble jueu). Val la pena reproduir el text de l’Evangeli de Mateu (27, 45-46): “Des del migdia fins a les tres de la tarda es va estendre una foscor per tota la terra. I cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la seva força: ‘Elí, Elí ¿lema sabactani?’ que vol dir: ‘Déu meu, Déu meu, per què m`has abandonat’”.

5.- El crit de Jesús, en plena foscor, és el clam d’una persona bona i justa que es sent abandonada però alhora és un crit dirigit a Déu. Es un clam de fe, d’esperança, d’amor, d’alliberament.

Comparteix aquesta entrada