El darrer encàrrec a Josep Piquè abans de la seva mort fou liquidar l’independentisme

593

PUNT.- L’espanyol Josep Piqué, fill del darrer alcalde franquista de Vilanova i la Geltrú i lligat al PP d’Aznar / Rajoy / Núñez Feijoo, ha mort als 68 anys aquest 5 d’abril. La fragilitat de la condició humana és evident tant si ets Papa, rei, president, franquista, demòcrata… Uns el recordaran amb elogis o des de la distancia crítica. Altres també pregaran per ell sigui quin sigui el sentit que hagi donat a la seva existència. Tornant a la realitat quotidiana, feia menys d’un mes, 18 de març, que elnacional.cat titulava una crònica: “Piqué, nou fitxatge de Feijoo, proposa finançar millor Catalunya per enfonsar l’independentisme”. Però, encara que històricament i actualment les dades diguin el contrari, Piquè predicava que la pertinença a Espanya es un bon negoci per a Catalunya.

CONTRAPUNTS.- 1) La mort de Piquè, com totes les morts, obra diverses consideracions. No ha pogut complir l’encàrrec d’enfonsar el sobiranisme / independentisme català democràtic i pacífica[O1]  malgrat la repressió, la presó, l’exili.

2) Un altre crònica recent , 19 de març, a www.avantguarda.cat portava aquest títol. “Josep Piqué (PP) i Salvador Illa (PSOE) es disputen el vot espanyolista de VOX i Ciudadanos contra l’independentisme”. I és que el plantejaments de Piqué i Illa coincideixen en el seu objectiu de destruir el sobiranisme català democràtic i pacífic, i es disputen el vot espanyolista de Ciudadanos en liquidació, de l’ultra VOX, i del sector adacolauista de Comuns. L’espanyolització i dretanització del PSOE d’Illa és evident.

3) Ni Piqué volia ni Illa vol sentir a parlar del dret d’autodeterminació dels pobles, ni de posar les urnes per tal que el poble expressi democràticament la seva voluntat sobre el futur de la nació catalana. Els sondejos no són la via adequada. Els plantejaments de PP i PSOE estan en contra de que entre Catalunya i Espanya hi hagi una relació basada en la democràcia, la llibertat, la solidaritat i el respecte a la mútua sobirania nacional.  Els partits espanyolistes, i els seus còmplices vulneren constantment el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, aprovat per Nacions Unides 1976) i ratificat pel règim espanyol (1977). El primer article estableix: “Tots els pobles tenen el dret d’autodeterminació”.

4) I ER (España Reunificada) no es desmarca del PSOE sinò que manté el seu subartent suport polític i parlamentari al partit dels GAL, la repressió del 155, el Catalangate, la imposició del castellà i la prohibició del català al Congrés i al Senat. L’objectiu prioritari d’ER (España Reunificada) es intentar liquidar a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, tot acceptant la sentencia d’un tribunal presidit per l’espanyol Jesús Maria Barrientos. ¡Òndia, ER (España Reunificada)!


 [O1]

Comparteix aquesta entrada