Racisme i supremacisme lingüístic espanyol

254

1.- “Els moviments migratoris han estat una constant de la humanitat des de la nit dels temps. Per això no hi ha pobles purs ni races selectes, com es proclama en els discursos populistes i supremacistes que segueixen vius en sectors minoritaris però molt sorollosos en la majoria dels països de la vella Europa”. Son paraules del periodista Lluís Foix a “Canadà, portes obertes”, publicat al seu blog.

2.- Foix no ho diu però cal recordar i denunciar que hi ha un racisme populista i supremacista espanyol. ”Raza” o “Espíritu de una raza” es una producció cinematogràfica espanyola que sintetitza el ideari del “buen español” des de la perspectiva del règim del general dictador Francisco Franco. La pel·lícula va ser estrenada el 1941, dirigida per José Luis Sáenz de Heredia, a partir d’un argument de Jaime de Andrade, pseudònim sota el qual s’ocultava Franco.

3.- També cal recordar que el “Día de la Raza” es una de les denominacions del “12 de octubre”, dia en que es commemora el “descobriment d’Amèrica” (?) el 1492 per Cristòbal Colon. A finals del segle XX, però, varen sorgir moviments que criticaven aquesta festivitat per considerar que es lloava el sotmetiment i la eliminació dels pobles indígenes i les seves cultures.

4.- El franquisme és un dels factors que configuren encara avui l’adn de la societat, la política i les institucions del règim espanyol. Fins i tot, la Constitució espanyola queda contaminada antidemocràticament perquè te un redactat en matèria lingüística que estableix la supremacia del castellà sobre les altres llengües com el català. L’article 3.1 proclama: “El castellano es la lengua española oficial del estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla i el derecho a usarla”.

5.- Tan es així que l’estat espanyol destina milions d’euros a la defensa i promoció del castellà arreu i menysprea les altres llengües com el català. El règim, sota la direcció de PSOE i PP, també obliga que els diputats i senadors s’expressin en castellà al Congrés i al Senat mentre que prohibeix emprar el català. L’argument dels partits espanyolistes és que tothom s’entén en castellà la qual cosa és ridícul quan al Parlament de la Unió Europea es parlen diversos idiomes que son compresos gràcies al sistema de traducció simultània. A més, en contraposició al Congrés i al Senat d’Espanya succeeix que al Parlament de Catalunya els diputats s’expressen en ambdues llengues.

6.- Un darrer apunt. L’exemple de Canadà es paradigmàtic, segons Foix. Es compagina la immigració amb una política d’acollida. La pregunta es aquesta: ¿quina política d’acollida poden realitzar les institucions nacionals catalanes quan depenen submisament del règim espanyol i Catalunya no és un estat?

Comparteix aquesta entrada